Són les 8.20 del matí i els treballadors d’administració d’Aludium comencen a arribar a l’oficina. Quan entren per la porta, trauen una targeta magnètica i la passen per un lector perquè l’empresa tinga constància que han arribat i el mateix faran quan, al voltant de les 16.30, se’n vagen a les seues cases. Per a ells és normal, porten dècades fent-ho i, de fet, no conceben que siga d’una altra manera i que, per exemple, no quede cap registre de si fan alguna prolongació de jornada. I el mateix ocorre amb l’empresa. «És la millor manera perquè tots estiguen contents i a nosaltres, a més, ens serveix per a planificar-nos, per a saber, per exemple, on s’estan fent hores extres estructurals i si cal contractar algú. Perquè contractar un nou treballador ix més barat que suplir-lo a força d’hores extres», assegura la responsable corporativa de desenvolupament i comunicació de la multinacional de l’alumini, Sara López.
El que hauria de ser la norma en qualsevol empresa és, cada vegada més, una excepció i, per això, el Govern negocia amb els agents socials un acord perquè el control de l’horari dels treballadors —fitxar— siga obligatori en totes les empreses. Una mesura amb la qual es vol eliminar la cultura del «presentisme» i atallar els abusos que ara es cometen en moltes companyies, on el treball extra no té cap compensació. En concret, segons l’última Enquesta de Població Activa, fins al 40,8 % de totes les hores extres que es fan en les empreses espanyoles no es remuneren, un percentatge que en el cas de la Comunitat Valenciana és del 30,8 %, segons un informe del gabinet d’estudis de CC.OO.
Contra les mitges jornades falses
«L’obligació de fitxar aportarà molta transparència al mercat laboral i també donarà noves armes a la Inspecció de Treball per a combatre fraus com el de les falses mitges jornades, que ara són difícils de provar perquè l’empresari sempre assegura que l’empleat està dins del seu horari i no hi ha forma de comprovar-ho», assegura el responsable d’Ocupació d’aquest sindicat a l’Alacantí i les Marines, José María Ruiz Olmos.
En la mateixa línia, la secretària comarcal d’UGT a l’Alacantí-la Marina, Yaissel Sánchez, destaca que, a més d’imposar un control, és important que les empreses estiguen obligades a compartir aquesta informació amb els representants dels treballadors i amb la Seguretat Social perquè hi haja una supervisió. «Ara hi ha casos d’empreses on es fitxa, però només la direcció coneix les dades, amb la qual cosa pot manipular-les al seu gust en perjudici del treballador», lamenta Sánchez. La representant d’UGT assenyala que, en termes generals, són els grans centres industrials en els quals es treballa per torns o en l’Administració pública on més estés està el costum de fitxar, mentre que en les empreses de serveis sol ser més infreqüent. Gens bo per a una província en la qual quasi tres quartes parts de tota l’ocupació es concentra en aquest últim sector.
Les dades de l’EPA corroboren aquesta afirmació. Així, mentre que en sanitat i serveis socials a penes es queden sense pagar un 15 % de les hores extres, en el cas de l’hostaleria la xifra ascendeix al 42,9 %, i en el comerç, al 48,8 %. Els percentatges són encara més alts entre el personal domèstic (56,5 %), les immobiliàries (61,5 %), les activitats professionals (65,5 %), les empreses d’informació i comunicacions (67,5 %) o l’educació (73,5 %), encara que en aquest últim cas el nombre total de prolongacions de jornada és molt reduït. Menció a part mereix la banca, on les hores extres que no es remuneren arriben al 82 %. De fet, han sigut els sindicats del sector financer els que han forçat d’alguna manera la reacció de l’executiu, en portar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea la seua reclamació d’instal·lar un control horari en les sucursals, com recorda el responsable de banca d’UGT a la província, Eloy Gonzalo. Això sí, després que el Suprem dictaminara en contra d’aquesta obligació en diverses sentències.
Rebuig empresarial
Com era d’esperar, els empresaris no han acollit la mesura amb tanta alegria. Així, el president d’Uepal, Juan José Sellés, es va mostrar favorable «a qualsevol mesura que facilite el compliment de la legislació», però va demanar que no s’utilitze l’obligació de fitxar per a «assetjar» les empreses que intenten «fer les coses correctament», i que es destinen més mitjans a lluitar contra l’economia submergida.
Molt més dur es va mostrar el president de CEV Alacant, Perfecto Palacio, que va considerar la mesura «obsoleta i anacrònica» perquè «es basa en un model de relacions laborals del segle passat i no té res a veure amb les noves tendències i les noves formes de gestió del temps de treball», com el teletreball. És més, al seu judici, anirà fins i tot en contra de la conciliació laboral i familiar, ja que limitarà la flexibilitat horària.
