És moment ara, abans que es conforme el nou equip de Govern autonòmic, d'expressar l'opinió del que volem les persones llauradores i ramaderes del nostre territori perquè malgrat les dificultats continuem sent un sector que genera economia, ocupació i que cuida i millora el medi ambient.
Les polítiques agràries i mediambientals que s'han d'aplicar tenen una importància vital per als professionals que ens dediquem a l'activitat agrària, però també per a la resta de la societat, a la que cada vegada volem tenir més a prop i conscienciada amb la nostra feina.
Per això necessitem una Administració que ens done el protagonisme i la importància que es mereix el sector i que tant hem lluitat des de sempre i amb tanta insistència els últims mesos, ja que molts productors estan passant penúries d'un calat històric; per la qual cosa hi ha molta feina a fer.
No ens conformem amb una Conselleria d'Agricultura que parlant en termes econòmics ha sigut la quarta amb menys pressupost, tot i que cal dir en honor a la veritat que ha pujat paulatinament els últims anys, com també la inversió en I+D+i, al temps que millorava el centre de referència de l'IVIA i mantenia així mateix les ajudes a la primera instal·lació de joves i els plans de millora. Però clarament tot això es insuficient per a nosaltres i es pot i s'ha de millorar també l'agilitat de la Generalitat a l'hora d'executar els diferents projectes.
Arribat a aquest punt, ens centrarem en allò que es pot i s'ha de millorar, com és la partida dels pressupostos destinats a la Conselleria d'Agricultura, perquè hi ha molts assumptes que atendre com ara per nomenar un: la Xylella. En relació a aquesta problemàtica hem de demanar a les administracions central i europea més recursos i una millora en les normatives que puga fer que, sobretot dels fons europeus, s'incloga la lluita i investigació en cultius alternatius per a les zones afectades, acompanyades també d'una millora dels serveis i més agilitat en els pagaments als afectats.
Necessitem també inversions suficients en el desenvolupament de lleis com la d'Estructures Agràries, Contractes agraris al camp, la Llei de l'Horta, campanya de promoció dels nostres productes o la creació d'un lobby valencià a Brussel·les com a eina de treball en defensa dels nostres sectors agraris i ramaders. Això significa fer una política valenta i ampliar personal i pressupost l'oficina comunitària de la Generalitat per a tindre una interlocució clara amb el sector davant els continus acords internacionals que s'estan negociant a esquenes nostres i que després tant ens afecten. Cal que es faça des de la nova Generalitat una defensa ferma i continuada dels nostres interessos i fer visible la problemàtica real del camp valencià tant a Madrid com a Brussel·les.
A les noves persones que estaran en representació dels diferents partits per la quota valenciana el Parlament Europeu vull traslladar-les el nostre recolzament en la seua tasca, perquè ens juguem molt amb les polítiques agràries europees que afecten el nostre futur. Cal tindre també un posicionament més clar exigint una PAC més justa i equilibrada que beneficie més al nostre model agrícola.
I no podem oblidar que cal recórrer junts el dur camí del despoblament de les zones d'interior, on a pesar dels recursos destinats no es respira massa optimisme. Cal destacar el paper important de les explotacions agrícoles i ramaderes que contribueixen de forma clara a la fixació de la població en el territori, que és altra clau del que deuria de ser la línia política a seguir.
Com també millorar les infraestructures hidràuliques on les administracions haurien de donar una empenta a l'obtenció de recursos hídrics sostenibles i amb preus assumibles per als nostres productors.
No vull oblidar-me tampoc de l'esforç que estan fent els sectors agrari i ramader per recórrer un camí sostenible, prova d´això és l'augment progressiu de l'agricultura i la ramaderia ecològica al nostre territori.
Agricultura i medi ambient han d'anar de la mà però no podem oblidar que els llauradors i ramaders són els que més cuidem del medi ambient i que si desapareguem de les zones rurals, de les nostres zones d'interior, el despoblament s'agreujarà. Però per a que això no passe s'ha de procurar que les polítiques de medi ambient no és convertisquen en entrebancs insalvables per als nostres professionals i que siguen treballades de forma consensuada amb ells, per a que es puguen adaptar a la realitat del territori. No es pot limitar per exemple l'activitat ramadera en les nostres zones d'interior -que és on majoritàriament es troba- i que a més és cabdal per a crear riquesa en els nostres pobles i evitar el despoblament.
M'agradaria que el nou Govern autonòmic obriguera els ulls i xafara el territori abans de legislar des de les capitals i les oficines, ens aniria molt millor a tota la societat que s'impose el trellat i s'actue com cal per a millorar el nostre entorn que dependeix de forma excepcional de l'agricultura i la ramaderia valenciana.
No entendríem de la mateixa manera que el Govern autonòmic que es forme finalment done suport de paraula i econòmic a entitats i organitzacions d'àmbit estatal per a que després veten a organitzacions professionals agràries que són representatives i estan implantades a tot el nostre territori.
Per tot això és evident que no comprendríem que el nou Govern no ens prenguera seriosament i dotara de dignitat i pressupost al camp valencià i acabara una vegada més oblidant-nos. Com tampoc ens oblidarem de seguir reclamant les eleccions al camp, una promesa incomplida i que esperem que més prompte que tard siga una realitat.
Secretari general de La Unió de Llauradors
