En un món global, l'èxit empresarial, en moltes ocasions, ve determinat pel diferent. No és cert que tot estiga inventat. Tampoc és indispensable la creació d'un artefacte revolucionari, encara que siga garantia de triomf. Basten a vegades xicotets detalls perquè un producte, o variacions en este, es convertisquen en objecte de desig temporal o perenne dels consumidors. Moltes vegades, darrere d'esta empenta està el disseny industrial, pare d'innovacions que marquen la vida de la gent. Algú va inventar el carret per a bebés, o el que servix per a fer la compra en un supermercat, o un patinet. També algú li va donar la volta a un article comú en l'ús diari -una escombra, una paella- i el va convertir en atractiu, fins i tot en únic dins de la seua generalitat. Al mercat els van treure les empreses, però les idees van sorgir -sorgixen- d'enginyers. Estos no naixen de forma espontània i el seu treball, tantes vegades anònim, acaba formant part de la cultura. Tot açò ve perquè la Fundació Bancaixa, en col·laboració amb Bankia i la Universitat Politècnica de València (UPV), ha inaugurat esta setmana una exposició sobre els últims trenta anys de disseny industrial en este centre formatiu.
El comissari de la mostra i catedràtic de Disseny de la UPV, Gabriel Songel, assegura que l'argument de l'exposició no és un altre que «rendir un homenatge a les persones que han estudiat en la Politècnica i es dediquen al disseny industrial, tant els que es van formar en Belles arts en els vuitanta, com els que ho han fet des dels noranta, quan naix la carrera d'enginyeria en disseny industrial». Songel destaca que el disseny gràfic o l'artesania «sí que han tingut mostres, però l'industrial, no, i a més ho fa en la seu d'una fundació cultural, la qual cosa corrobora que no només parlem d'indústria».
El comissari destaca un altre motiu d'este esdeveniment, que no és un altre que la intenció de contar que el disseny industrial no només és de llums i mobles, sinó que abasta pràcticament a tots els sectors i productes, com es pot veure en l'exposició, «des d'un xumet a un carret de Mercadona, una caldera de biomassa, el poal de la fregadora» o, fins i tot, un pàrquing per a patinets que encara no ha eixit al mercat però que en un futur incorporarà un dispositiu que permetrà la recàrrega d'este mitjà de transport.
Gabriel Songel és rotund quan se li pregunta si existix un fet diferencial en el disseny industrial valencià: No. «No hi ha un estil definit més enllà de la cerca del detall», assegura. I és que cal no oblidar que el treball d'estos professionals aspira a «un llenguatge universal. Està pensat per a ser consumit a tot el món, no només a Espanya o la Comunitat Valenciana». Rongel afegix que la creació d'una escola no ha estat un objectiu, perquè el fonamental és «crear productes competitius i com més universals millor». De fet, la mostra és també un compendi de com el disseny industrial valencià té embranzida en l'àmbit exterior, com a prova el fet que quinze dels productes exhibits hagen estat premiats en fires internacionals.
El comissari de la mostra assegura que la Comunitat Valenciana té molt bon nivell en formació de dissenyadors industrials, però que la cultura d'este tipus d'innovació «encara ha d'arrelar més en les empreses, sobretot en les pimes». Este catedràtic critica que moltes mercantils vegen el disseny «com una cosa cara i poc productiva, quan els estudis realitzats sobre el seu impacte diuen just el contrari. Ho veuen com una despesa i no com el que és, una inversió, que a més és parcialment deduïble en l'Impost de Societats».
Realitat
La realitat dóna suport a esta tesi, sens dubte. Sectors com el d'injecció de plàstics, sobretot en l'automòbil, o la ceràmica de revestiment, però també tradicionals com la joguina, el moble o el calçat són les activitats més potents en disseny industrial. Com és sabut, tot depén del que es fa en cada empresa, però Rongel destaca que «el disseny industrial ha sigut el motor i el factor de diferenciació d'estes activitats i les empreses capdavanteres són aquelles que han invertit» en este tipus d'innovació, «no tant per estil com per la qualitat i la varietat». Per exemple, «fer xicotetes sèries d'un mateix producte per a adaptar-se al client» ha fet triomfar a l'estranger a moltes empreses valencianes.
