Una de les conseqüències més nefastes de la crisi per a l'Espanya rural ha sigut la desaparició de milers d'oficines bancàries i caixers. La banca digital ha sigut presentada com la gran panacea per a resoldre aquests problemes d'exclusió financera. Però si bé és cert que pot ajudar en bona mesura a solucionar-ho, els experts adverteixen que també augmenta el risc de deixar fora del sistema als col·lectius més vulnerables, com la gent de més edat, les rendes més baixes i persones amb discapacitat.
En un informe per al G-20 de l'any passat, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ja va subratllar el risc que sorgisquen «nous tipus d'exclusió de certs grups de la població», particularment «els majors i aquells amb baixos ingressos».
Podrien veure's apartats per tres causes: perquè no poden permetre's econòmicament usar un mòbil o un ordinador; perquè s'autoexclouen a causa del seu baix nivell de coneixements tecnològics i financers; i perquè les entitats financeres o d'assegurances rebutgen les seues sol·licituds o els imposen un sobrepreu per un «inadequat o excessiu» ús de les dades per a decidir si les accepten o a causa de «correlacions incorrectes o errònies fetes sense interpretació humana» pels algorismes.
Assegurances
En una trobada internacional sobre educació financera en la seu del BBVA, Flore-Anne Messy, cap d'assumptes financers de l'OCDE, va admetre que les dades permeten a les entitats conèixer millor els riscos que assumeixen amb els clients. «Però al mateix temps, significa que alguns consumidors no tindran accés al crèdit o a les assegurances, o tindran accés a ells a un preu molt alt perquè suposen un risc elevat. És especialment un problema en les assegurances de salut o de vida. Persones amb problemes de salut tindran dificultats per a aconseguir un segur adequat. No és solament un assumpte financer, sinó ètic i social», va advertir Messy.
El Banc d'Espanya també ha alertat de possibles «pràctiques discriminatòries en contra de determinats grups de consumidors, normalment els més vulnerables, i el risc d'exclusió financera vinculat a la manca de competències digitals».
Per això ha reclamat al sector que siga transparent en els seus productes i informació al client, i al temps «incentive» la formació financera dels seus usuaris. Fernando Tejada, director del departament de conducta de mercat i reclamacions, s'ha mostrat particularment preocupat per les «persones amb capacitats diferents, reduïdes o limitades».
La digitalització, a més, afronta obstacles per a solucionar l'exclusió. Segons la Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas), solament el 40% dels clients bancaris acceptaria operar exclusivament per canals digitals i els directius donen un 5,5 sobre 10 al grau de digitalització del sector. Amb dades de l'INE, el 87,3% dels espanyols usa internet, però aqueix percentatge baixa al 52,9% en els majors de 65 anys, al 57,1% entre els qui solament compten amb estudis de primària, el 31,4% en els quals no van completar el primer cicle de l'educació, i el 76,8% en els quals guanyen menys de 900 euros al mes.
Un altre focus de preocupació, encara que per raons oposades, són els joves. L'OCDE ha assenyalat el risc que la digitalització els provoque un «sobrendeutament» pels crèdits preconcedits o els préstecs ràpids. El Banc d'Espanya també ha mostrat la seua preocupació per la «sobreconfianza» que poden tenir en «dispositius i aplicacions amables», acostumats, com estan, a actuar en el món digital.
Més educació
Altres riscos destacats pels experts són els fraus i el cibercrimen, l'ús indegut de les dades per la facilitat amb que es dóna consentiment al fet que s'accedisca a ells, la complexitat de productes venuts com a senzills, i la immediatesa de les contractacions sense haver-les meditat prou i sense que hi haja mecanismes per a revocar-les.
Enfront de tot, la principal palanca de defensa dels consumidors és l'educació financera. Així ho considera l'OCDE, que lamenta que «segueix sent baixa en la majoria dels països, i la situació millora molt lentament», segons va apuntar Messy. «Si les decisions financeres no s'adopten amb totes aquestes competències que el ciutadà ha de ser capaç de manejar, aquesta inclusió financera pot ser més fictícia que real», resumeix José María López, responsable de RSC d'Unicaja Banc.
Molt que millorar
A Espanya encara hi ha molt que millorar, malgrat els esforços realitzats en els últims anys pel Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i patronals com la Associació Espanyola de la banca (AEB) i la patronal de les caixes d'estalvi, la CECA. Segons un estudi mundial de fa uns anys de Standard & Poor's, solament el 49% dels espanyols té una cultura financera mínima. Algunes entitats són conscients d'això, i per exemple CaixaBank «duu a terme diferents iniciatives per a promoure els coneixements en matèria de finances». «L'objectiu és ajudar als ciutadans a prendre decisions més conscients i millors en termes financers». Tallers, xarrades i continguts on line són alguns exemples.
