L'estalvi d'aigua en l'agricultura és cada vegada més important. El recurs natural escasseja i s'ha d'aprofitar en aquests temps de coronavirus, encara que també per l'avanç del canvi climàtic. Espanya és considerada un referent internacional en regadiu modernitzat, el que el porta a liderar, juntament amb Israel, l'estalvi de recursos hídrics per a ús agrari en l'àmbit mundial segons informes de la Federació Nacional de Regants (Fenacore). Tot i que encara es pot avançar més. Reduir a la meitat l'aigua necessària per al cultiu de cítrics i fins a un 60 % la quantitat d'adob emprat. És el que ha aconseguit un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i l'empresa citrícola Frutinter, de Castelló, en un projecte en el qual han estat treballant al llarg de l'últim any i que suposa una «autèntica revolució» per al futur del sector segons els seus promotors. Paral·lelament, la Càtedra Frutinter treballa a més en aconseguir un segell pioner d'àmbit mundial que certifique l'anomenada 'Petjada de nitrat', un concepte nou que va més enllà de la de carboni.
El projecte va arrencar el maig de 2019, sota la coordinació del professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural Pedro Beltrán, qui va iniciar una experiència pilot en una explotació tarongera situada a Onda on pretén implantar l'agricultura 'Smart' (intel·ligent ). Allà integra una xarxa de sensors en camp i remots (especialment teledetecció espacial) i caracteritza la variabilitat espacial i temporal existent en les finques amb l'objectiu de millorar la informació agronòmica amb què es prenen les decisions de maneig (reg i fertilització). Tota aquesta informació es pot consultar al WebGis, una eina en la qual es recullen les dades registrades per aquesta xarxa de sensors. Això «permet conéixer, en temps real, els desenvolupaments vegetatius, una previsió microclimàtica de la finca i tota aquella informació necessària per a obtenir un diagnòstic precís de què ocorre, adequar el reg i la fertilització a les condicions que s'estan produint», destaca Pere Beltrán. Això suposa un considerable estalvi d'aigua i d'adobament. Compta aquest enginyer agrònom que la Càtedra Frutinter va fer una revisió exhaustiva de les tecnologies existents en l'àmbit mundial, amb una idea clara: utilitzar tecnologies innovadores, però en un context operatiu. «No es tractava de fer un projecte pilot innovador des d'un punt de vista científic, sinó de resoldre una problemàtica real en un context real i a uns costos assumibles pel sector citrícola. En este escenari es va escollir implantar l'esmentada metodologia 'Smart'. I els resultats que hem obtingut han estat espectaculars», afirma el director de la Càtedra Frutinter, adscrita a centre de recerca Acuma de la UPV.
A més de la reducció de l'aigua i adobaments utilitzats, el projecte ha permés incrementar notablement el rendiment de la parcel·la, produint entre 8.000 i 10.000 quilograms més de taronges per hectàrea de cultiu. A més, ha millorat també el calibre de la fruita, que és més uniforme, la qual cosa facilita la seua eixida comercial. «Tot això comporta un benefici econòmic importantíssim per als agricultors. Amb menys despesa en el reg i en adob, hem aconseguit molta més producció», destaca Beltrán.
El projecte desenvolupat per la Càtedra Frutinter ofereix també importants beneficis postcollita que es tradueixen en una fruita equilibrada de qualitat, però també mediambientals i de sostenibilitat, «ja que en evitar el drenatge i el lixiviat de nitrats -derivat del menor ús d'adobament- evitem la contaminació de les masses d'aigua de subterrània», ressalta Beltrán. La comunitat de regants de Vila-real assegura que pròximament s'implantarà aquesta metodologia en les parcel·les que gestiona. El camp vol estalviar aigua. No hi ha dubte.
