València aposta per Benlliure

Passejar per qualsevol ciutat és sempre una experiència enriquidora, transitar els seus carrers, observar a la gent, participar de les múltiples activitats que en ella es desenvolupen, desperta els nostres sentits i ens connecta amb la realitat, passada i present, que la defineix i li dona un caràcter propi.

Gloria Tello, regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, assegura que «València posseeix un ric patrimoni escultòric que s’ofereix de manera insistent als transeünts a través de l’immens aparador dels seus carrers i places. Des de la porta romànica de la catedral, les arquivoltes de la Llotja o des d’una moderna rotonda, diferents personatges i objectes ens parlen del seu temps, dels anhels dels seus promotors i ens mostren l’art de creadors tan diversos i genials com Ponzanelli, Vergara, Capuz, Navarro o Tony Cragg, entre d’altres».

L’escultura pública va tindre un moment de gran desenvolupament en la segona meitat del segle XIX i d’entre tots els escultors que van participar en aquest procés, Mariano Benlliure Gil (València 1862-Madrid 1947) va assumir un especial protagonisme deixant un generós i excel·lent llegat a la nostra ciutat.

Sense comptar amb la important obra funerària que podem veure en el Cementeri General i en el del Cabanyal, València posseeix fins a set monuments commemoratius en la via pública, la qual cosa la converteix en la segona ciutat, després de Madrid, amb major nombre d’obres de Mariano Benlliure, un vertader museu monogràfic a l’aire lliure obert de manera permanent per a tots els ciutadans i visitants.

En un passeig no massa extens per la nostra ciutat podem gaudir de gran part d’aquest important patrimoni escultòric. En la plaça del poeta Lorente, a la vora del riu, trobem l’excel·lent monument al Pintor Ribera, inaugurat en 1888, i no gaire lluny d’allí, als jardins de la Glorieta, tenim el bust en marbre del Pintor Francisco Domingo Marqués, erigit en 1918 a iniciativa de la Joventut Artística Valenciana.

Presidint la plaça de Cánovas del Castillo, a l’inici de la Gran Via Marqués del Túria, es troba el monument dedicat al banquer, empresari i alcalde de València, José Campo Pérez, el Marqués de Campo, sens dubte, el grup escultòric més monumental de la nostra ciutat, realitzat entre 1885 i 1911.

El recorregut per l’obra de Benlliure a València es completa amb el monument a Cervantes (1906) situat enfront del col·legi del mateix nom al carrer Guillem de Castro, el monument a Joaquín Sorolla (1933) en la plaça de la Setmana Santa Marinera, el monument al Saineter Escalante (1899) en la plaça del Dr. Lorenzo de la Flor, i amb la visita al mateix ajuntament que compta en la seua façana, inaugurada en 1929, amb dues belles al·legories i l’escut de la ciutat d’aquest escultor.

Any Mariano Benlliure

Conscients de la rellevància d’aquest patrimoni i coincidint amb la declaració de 2022 com a Any Mariano Benlliure, l’Ajuntament de València a través de la regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals ha realitzat diverses actuacions tendents a conservar i revalorar l’obra d’aquest artista.

A la reubicació definitiva del sarcòfag de Blasco Ibáñez en el vestíbul del Cementeri General duta a terme el mes d’abril passat, s’uneix la restauració que durant els mesos d’octubre i novembre passats s’ha dut a terme del Monument al Pintor Ribera, situat en la plaça del Poeta Llorente, que presentava evidents signes de deteriorament. Es tracta d’una de les més importants obres de la primera etapa de l’escultor, va ser realitzada entre 1886-88 a iniciativa de l’Ateneu Artístic Científic i Literari de València per a commemorar el III centenari del naixement del pintor de Xàtiva.

Mariano Benlliure va presentar aquesta obra en l’Exposició Nacional de BBAA de 1887 obtenint una medalla de primera classe com a reconeixement al seu excel·lent treball. «Però no sols volíem quedarnos en esta actuació», afirma Gloria Tello, i durant els primers mesos de l’any 2022 tindrà lloc, així mateix, la restauració del Monument al Marqués de Campo, situat en la Gran Via Marqués del Túria a l’altura de la plaça de Cánovas del Castillo.

Es tracta d’un dels conjunts monumentals més ambiciosos de l’escultor, realitzat entre 1885 i 1911. Està dedicat a José Campo Pérez (València 1814- Madrid 1889), qui fora alcalde de València i un dels principals impulsors de les seues reformes urbanes. El monument va ser emplaçat en un primer moment enfront de la Casa Consistorial en la plaça d’Emilio Castelar fins que en 1933 es va traslladar a la seua ubicació actual.

Una de les seues figures, l’al·legoria de la Marina, un refinat nu femení, va obtindre la medalla d’or en l’Exposició internacional de Munic de 1894. «Amb estes dues restauracions i dintre del Pla de Recuperació del Patrimoni, des de l’Ajuntament de València, mostrem el nostre compromís amb Benlliure i amb les seues obres, que formen part de l’imaginari de la nostra ciutat», assegura Gloria Tello.

A més a més, per a deixar constància dels treballs de conservació realitzats i donar a conèi-xer als ciutadans aquests dos importantíssims monuments, exemple de la millor escultura pública de València, s’està treballant en un llibre sobre aquests. El projecte contempla un profund estudi històric sobre cadascun dels monuments i una memòria del procés de restauració.

Per a realitzar l’estudi històric es comptarà amb Helena de les Heras, especialista en escultura urbana amb nombroses publicacions i una llarga trajectòria d’investigació centrada en l’escultura valenciana del període. I finalment, per al mes d’octubre, a la sala d’exposicions temporals de la Casa Museu Benlliure, tindrà lloc l’exposició Un art per descobrir de Mariano Benlliure.

La mostra, comissariada per Lucrecia Enseñat Benlliure, directora de l’Arxiu Mariano Benlliure, té per objecte mostrar una col·lecció de països de ventalls pintats per Mariano Benlliure acompanyats d’escultures, dibuixos i fotografies relacionats amb aquests, donant a conèixer un aspecte molt personal i pràcticament desconegut de l’escultor valencià. «En definitiva, tota una sèrie d’actuacions valorades en quasi 100.000 euros, que des de la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals hem posat en marxa, com a compromís amb els nostres valencians més il·lustres i amb el nostre patrimoni, com venim fent des de l’any 2015, quan vàrem assumir esta gestió», ha conclòs la regidora Gloria Tello.