És evident que el valencianisme polític des de la desfeta d'Almansa no havia tingut mai un paper tan important com a instrument de recuperació dels nostres drets i llibertats nacionals. Açò em sembla molt positiu perquè amb els valors del valencianisme podem encarar millor l'eixida de la crisi, que té un aspecte institucional, social i econòmic i crec que des de les Corts Valencianes tenim un instrument per a ajudar en eixe camí.
La celebració realça la figura de la família valenciana més universa, els Borja. Per què?
Hem passat una època en la qual no hem tingut en compte les nostres potencialitats com a poble i volem recuperar l'autoestima, que renasca el nostre poble. Els Borja van ser precursors del Renaixement a Itàlia i també a casa nostra i el millor per recuperar la nostra identitat és evidenciar que la seu de la Corts Valencianes fou també la de la família Borja.
Vostè va prometre noves formes quan va accedir a la presidència. En què s'han concretat?
En un millor parlamentarisme. Ara els grups estan obligats a dialogar perquè no hi ha majories i s'ha expressat un nivell de consens i acords inèdit. Crec que és un element molt positiu que evidencia noves formes. Com a anècdota li puc dir que no he cridat a l'ordre encara cap diputat.
Les Corts estan al límit de comissions d'investigació. Per què eixa revisió del passat?
Hem de conèixer per què han fallat les institucions i els controls de govern. La primera comissió d'investigació ha sigut la del accident del metro, una reparació des de les institucions a unes víctimes dobles: d'un accident i de l'ocultació institucional. Tenim la major activitat legislativa de totes les assemblees d'Espanya. Algun diputat nou m'ha comentat que no sabia que les Corts treballaren tant. Es treballa molt i bé.
Pensa que tenen massa privilegis els diputats?
No. A les Corts Valencianes, no. Tenim un nivell retributiu baix respecte a altres autonomies i el nivell de dedicació és alt. El que ens pot costar car és la mala política, i tenim molts exemples. Considere que el mòbil o l'ordinador són instruments de treball. No conec cap diputat en el Congrés que haja renunciat al seu portàtil o al seu mòbil. Hem de ser considerats com a treballadors i servidors públics que necessitem instruments per a desenvolupar el nostre treball.
És lògic que cobre més el president de les Corts que el de la Generalitat?
No. No té cap sentit.
Ha canviat el Consell en alguna cosa la vida de les persones en estos deu mesos?
No es pot fer tot amb la intensitat i rapidesa que voldríem perquè hem heretat una situació molt difícil, però veig passos molt positius en l'acció del Consell com la supressió del copagament farmacèutic, dels dependents, el pla de l'Horta, la llei de recuperació de RTVV, el projecte Avalem Joves, el Fes Cultura? Crec que s'està recuperant una bona governança.
Quina nota li posa a les conselleries del Bloc: Economia Sostenible, i Educació i Cultura?
No m'agradaria fer distincions perquè hi ha un govern que no és d'un partit o d'una coalició i per a mi la nota és un notable molt alt, proper a l'excel·lent. Crec que s'està fent molt i s'estan posant també les bases per a un futur amb millors garanties. S'està treballant per un nou model econòmic, en la reindustrialització, s'està recuperant la connectivitat amb la societat, una interconnexió entre sectors industrials i culturals.
Com veu els tocs d'atenció que llança Podem al Consell?
És evident que no estan en el govern però estan vinculats en l'agenda legislativa per l'Acord del Botànic i em sembla normal la seua posició, externa però involucrada en l'acció del govern.
A PSPV i Compromís els irrita?
Ens hem d'anar acostumant a esta nova situació; ací, en el Congrés i en la majoria d'assemblees legislatives. Vam ser la primera autonomia que va aprovar els seus pressupostos, la llei més important de la legislatura. Ens hem d'acostumar al fet que ningú està en possessió de la veritat absoluta i que cada grup ha de consensuar coses. Sense anar més lluny, la setmana passada vam fer tres declaracions institucionals, una de reparació de la víctima de la xenofòbia que fou Guillem Agulló. Hi ha una gran voluntat en tots de consens, què ha sigut inèdita en esta cambra. Als qui van dir que açò duria al caos i el desgovern els estem demostrant el bon parlamentarisme que ha de presidir la nostra acció.
Tindrem nova televisió valenciana pel Nou d'Octubre?
Ja hi ha un avantprojecte i inclourà un acord per a donar eixida al problema laboral que existeix. Hem de cercar un acord i em consta que la predisposició del Consell és molt favorable. Preferisc un acord que no satisfaça el cent per cent ningú, però que permeta obrir la ràdio i la televisió pública. Si la llei està aprovada al juny, la televisió pot obrir a l'octubre. I volem difondre l'activitat parlamentària de les Corts a través de les antenes de la Generalitat.
Hi haurà emissió en proves amb els continguts de les Corts?
Jo així ho desitge, perquè crec que l'activitat parlamentària que es realitza en comissions o en plens s'ha de conèixer. Tècnicament és possible a cost zero i açò és un pas en la bona direcció.
I hi ha algun impediment?
No. Jo no ho conec.
L'acostament entre la RACV i l'AVL enterra definitivament el conflicte identitari?
La dinàmica és positiva i he agraït molt l'article que em va dedicar el senyor Esteve perquè va en la direcció d'enfortir-nos i aconseguir consensos bàsics entre els valencians. Crec que estem superant el conflicte polític de la llengua. La denominació és clara, el valencià, i crec que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tingut un paper clau en la despolitizació i ha posat el focus en la discriminació que pateix el valencià com a llengua oficial.
Encara queda un sector en el PP que manté viva la qüestió dels símbols i ara ha agafat eixa bandera Ciutadans. Podria este conflicte tornar a reproduir-se?
Crec que els que vullguen crear conflictes sobre la base de la nostra identitat s'equivoquen perquè hem vist com la divisió entre els valencians ens ha costat molt cara en termes de benestar i crec que açò són dinàmiques del passat. La societat valenciana és molt diversa afortunadament. I açò és una riquesa. En canvi, atiar els enfrontaments sobre la identitat no ens porta a res. Hem de tenir la força suficient com a poble per a reclamar en plànol d'igualtat el que ens correspon.
El PP encara es refereix a Compromís com radical i catalanista, especialment al conseller Marzà, al que li recorden la seua defensa dels Països Catalans. Està açò superat?
Les obres d'un projecte polític com el nostre estan a la vista i açò és el que val. Una cosa és el que es diu i una altra la que es fa, i nosaltres portem molt de temps treballant per la unitat del poble valencià.
Què seria de Compromís sense la figura de Mónica Oltra?
És una figura molt important però afortunadament tenim més lideratges, una base electoral organitzada i molt potent, un eurodiputat i presència en el Congrés amb quatre diputats, consellers i som un gran equip.
Quina és la seua relació amb la vicepresidenta del Consell?
Molt bona. La veig molt immersa en el treball del dia a dia del govern, que és molt i difícil.
La veu de presidenta en 2019?
A mi m'agradaria. Però jo sóc del València CF i m'encanta la filosofia del partit a partit. L'any 2019 encara està molt lluny
No li encega a vostè l'estel de Mónica Oltra?
No. Jo tinc assumit quin és el meu paper des de fa molt de temps i la meua satisfacció és col·lectiva i de poble. En eixe sentit és molt positiu comptar amb un gran valor com és la figura de Mónica Oltra.
Li deixà tot l'espai per generositat o pel seu major carisma?
Ella es va presentar a unes primàries i no es va presentar cap altra persona. El resultat és fantàstic però a mi m'agrada més pensar en mentalitat d'equip.
Veu risc en què Podem puga acabar per diluir Compromís?
No. Sóc més partidari de l'operació per a guanyar tots. M'agrada la filosofia del win to win. Crec que és la política del futur. M'agrada cooperar per a avançar i no ho veig. El que sí veig és que Compromís és una coalició i un projecte polític clarament valencià que està disposat a cooperar amb uns altres. Podem té una gran virtut i és que entén el debat territorial a Espanya. És l'únic partit que ha reconegut la plurinacionalitat de l'Estat. El que m'estranya és el tancament uniformista d'altres partits i eixa evolució de Podem té una gran base de ciutadania nova i de joves.
Per què sona tant Compromís a Madrid, fins i tot en el grup mixt?
Crec que estem fent bé les coses. Compromís és un projecte estratègic, però ha de millorar perquè se'ns ha quedat un vestit xicotet. Més de 500.000 valencians i valencianes ens han donat suport i hem d'adaptar-nos a eixa realitat.
Deixar Podem al Congrés dels Diputats va eixir bé?
Nosaltres vam dir que no ens subordinaríem mai a cap plataforma estatal. Ningú dubtarà que hem fet visible la nostra terra i la nostra tasca parlamentària en el Congrés dels Diputats.
El pacte del Botànic segueix sense renovar-se o ampliar-se. Hi ha alguna discrepància?
No. Tot és millorable i actualitzable, però crec que en estos nou mesos s'està veient un nivell de compliment satisfactori.
Alguna vegada va pensar que anunciaria l'adéu a la secretaria general del Bloc en l'Astoria envoltat de polítics i empresaris?
No és un adéu, ni una retirada. El que jo vaig anunciar és que vull seguir col·laborant i cooperant lligant experiència i renovació.
Però ja no tindrà el lideratge del partit?
Afortunadament hi ha més lideratges i estic en una de les candidatures, amb l'actual secretària d'Organització [Àgueda Micó] que durant estos anys ha crescut i ha gestionat situacions difícils i crec que és el moment de fer un pas al costat i que emergisquen noves figures. Compatibilitzar la secretaria general amb la presidència de les Corts no és convenient.
Hi haurà integració al Bloc o ve un congrés de confrontació?
Crec que és factible i necessària, i vaig a treballar per ella perquè no veig diferències polítiques substancials en el projecte.
El pacte amb Podem sembla la més evident.
El que ens pot separar són els procediments interns, però hem de treballar per un Compromís més democràtic, millorar la democràcia interna, però en el Bloc no veig diferències substancials.
Entén les crítiques del sector de Rafael Carbonell?
Pot haver-hi sectors o persones que tinguen algun malestar sobre com s'han gestionat algunes coses. Qui no fa no s'equivoca, però sobre el malestar no es construeix res sòlid, només es construeix la decepció.
Vostè cap on creu que ha de caminar Compromís?
Jo sóc partidari de fer un Compromís unitari i divers però no vull forçar els temps. Crec que el paper de la gent que s'ha afiliat directament a Compromís ha de ser més rellevant i no se'ls pot privar de participar en les decisions.
Han pesat més en l'ascens de Compromís els seus mèrits o els casos de corrupció del PP?
Nosaltres hem sabut interpretar el moment i canalitzar la indignació per molts motius, s'ha fet pagar la crisi als de baix i com els de dalt han viscut en una bambolla trobem molts casos de mala praxi en la vida pública. Açò ho ha d'analitzar la justícia i nosaltres, en l'àmbit parlamentari, hem d'analitzar-ho per a corregir-ho. Nosaltres en el Bloc ja presentàrem l'acusació particular del cas Naseiro i ja demanàvem un finançament just i criticàvem un model econòmic basat en la destrucció del territori. Nosaltres mai hem tingut un imputat i ens hem prestigiat en la governança pública en els ajuntaments. La gent ens ha vist com un instrument regenerador positiu i pròxim.
Li va sorprendre que Ciutadans s'abstinguera en el Congrés en la reforma de l'Estatut?
No és lògica quan ací tenim una resolució de tots els grups que és històrica i reclama que se'ns tracte igual. No podem tenir menys inversió pública sempre respecte a altres autonomies perquè al final perjudica a l'Estat no tenir per exemple el Corredor Mediterrani. A mi em consta que diputats valencians de Ciutadans van aconseguir a Madrid que la posició fóra abstenció i no un «no».
Si es dissolen les Corts Generals, anirà l'Estatut a Madrid per tercera vegada?
Mire, la primera idea que em ve al cap es parlar de situació estrambòtica. Nosaltres donem per vàlida la reforma de l'Estatut d'Autonomia, però si el Congrés ens ho torna a demanar doncs dins del marc institucional farem el que siga correcte.
No és que haja guanyat molta visibilitat el problema valencià però almenys la imatge del Congrés era diferent. ¿No creu?
Em vaig sentir molt satisfet perquè havíem fet algunes gestions des de presidència de les Corts per a garantir que en un tema tan important hi haguera una presència molt notable. Només vaig notar en falta l'absència del Govern.
El PSPV diu que el Dret Foral civil valencià està superat per la Constitució. ¿Vosté que creu?
Jo no ho compartisc. Ells reconeixen i van votar a favor que el dret civil valencià es pot actualitzar dins d'un marc espanyol i europeu. El dret ho tenim, açò no ho discuteix ningú, excepte Ciutadans. Jo no sé perquè altres comunitats sí i nosaltres no. Cal ser intel·ligents i arribar a acords perquè aqueix desenvolupament del dret civil siga molt avançat, molt garantista i estiga en l'avantguarda dels drets civils i socials que s'han d'elaborar des de les Corts.
