empre hi ha un abans i un després. Tanmateix, les persones, amb la seua essència, es mantenen sent qui són. A partir del 21 d'abril, em vaig adonar qui em seguia valorant per ser jo. És molt d'agrair saber que es tenen amics, éssers humans que es fixen en l'interior i els dóna igual com vesteixes, amb qui t'ajuntes o quines cançons cantes. Pel camí s'ha d'aprendre de qualsevol situació, hem d'adquirir eixe aprenentatge per al nostre creixement personal. Jo aprenc de tot quant m'ocorre; en la memòria i en l'ànima em quede amb totes aquelles persones que demostren l'essència humana; de la resta, intente veure quelcom positiu. L'abans i el després d'aquell moment ha sigut significatiu per a mi... Les paraules dels meus pecupitos ho resumeixen explícitament... Joan el Puça va dir «Tu continues sent la meua Adela»; Edu va exclamar «Tu ets la meua mestra i et vull». Reyes, tota dolça, va afegir «Nosaltres et volem per ser tu»... Entre altres comentaris de jovenets sincers, viscerals i valents en paraules i actes. El meu company i amic Rafa Pastor continuà prenent-se el café amb mi, parlant amb la mateixa complicitat i sense importar-li que el veieren altres que evitaven fins i tot la mirada. La meua companya i amiga Vicen Talens va seguir confiant en mi, xarrant de tot allò diví i humà com sempre, aconsellant-me i compartint pensaments. El meu amic Rubén Tello, qui, des de la seua nova situació, segueix demostrant la seua estima per mi i per la meua xiqueta, continuà sent el meu Rubén de sempre. El meu preat Manolo Asensi ha seguit amb mi igual de bé, fins i tot, el dia de la Trobada d'Escoles en Valencià, en plena Albereda de Xàtiva, va proposar que dinàrem les dues famílies en un cèntric bar, el Moncho, sota algunes mirades indiscretes. La meua amiga Lucía Castells, va seguir amb la seua amistat incondicional i amb les seues converses trascendentals i altres banals, segons requeria el moment. Exemples, entre molts, a tenir en compte, com també Eva Bisquert, a qui he d'agrair que seguira veient Sara com a ésser individual i únic que és (jo sóc jo i Sara és Sara), i m'ha donat l'enhorabona per la xiqueta tan excel·lent que tinc. I Agustí Garzó! Vull agrair-li que haja seguit comptant amb els meus escrits. Agustí és de les persones que valora l'essència de cadascú, sense mirar com vist, amb qui s'ajunta o quines cançons canta. Agustí sap que jo sóc la mateixa ara, fa tres mesos i fa tres anys. Gràcies.
