l bar Cubanito, a les sis del matí, prenc com de costum, el meu desdejuni esperant el repartidor del diari Levante, doncs és dels primers llocs de València on l'home passa i el deixa. Espere les noticies habituals sobre Catalunya, sobre Grècia, sobre Rato, sobre la Púnica... Espere seguir llegint les emissions del president del govern anunciant propaganda de la millora econòmica del país, i no puc evitar recordar les imatges dels documentals històrics, d'aquells avions repartint paperets suggerents per soscavar la moral dels soldats enemics o dit d'altra forma, fent guerra psicològica. Em preocupa la salut de la Pantoja enormement per veure si retorna prompte a la presó. A València, alguns titulars es fan més visibles que altres de forma inexplicable; recorde el dia que Europa confirmava la sanció de 18,9 milions d'euros per la manipulació del dèficit valencià, al temps que la noticia d'entrar o no la senyera a la catedral copava un lloc preferent i vistós a la plana del periòdic, cosa que em deixa dubtós de les coses que tenen més importància per als meus paisans. A partir d'ahí, el tema dels bous; Redéu quin revol! Açò tampoc em deixa indiferent i em venen al cap infinitat d'arguments, tant dels "taurins"com dels "antitaurins"i em pregunte per què s'ha arribat a este moment d'enfrontament. Uns, defenen a "capa i espasa"al·legant costum arrelada, i altres, volen imposar un punt de consciència, que jo diria "elevat", per aconseguir evitar maltractaments animals. Potser que uns i altres tinguen raó i que la diferència estiga en l'afició que tingueren quan eren menuts per veure El libro de la selva. Segurament els de Walt Disney no veien matar porcs al pati de casa, ni conills a calbot o escaldar pollastre degollat per "l'agüela". Unes infàncies rurals i unes urbanes són ben diferents, i evidentment marquen als subjectes. El que no tinc clar, és que marquen políticament i això no em quadra. I és que la política es molt puta. Ganes de fer soroll i plegar vots. La situació econòmica i laboral actual, és qui en realitat mana en tot açò. Les asseguradores de festejos taurins estan posant-se pels núvols i a cada dia miren amb més detall els accidents. Les empreses no tenen ganes de tindre treballadors amb hobbies de risc. Els ajuntaments, que no volen responsabilitats grosses als pobles i les normatives generals, mirant de reüll a Europa i esta, que no ho entén... Aaaah... i les dones; elles tenen la clau. Com aficionat que sóc, estic convençut de que si algun dia, les xiques deixen d'acudir a les barreres, no eix a correr bous ni el ganyà. A la fi crec que ni uns som tan brutos ni altres tan evolucionats... O sí?
