Hi ha comparatives que, a més de no ser odioses, són manifestament pertinents. No estic molt segur del grau de satisfacció ciutadà a Xàtiva amb els primers mesos del nou govern tripartit, tot estarà en funció, segur dels judicis i prejudicis ideològics de cadascú. Però la ciutat necessitava urgentment un canvi d'aires molt abans de ser conegudes les implicacions de l'alcalde i altres membres del partit governant amb una de les moltes trames de corrupció que han sacsejat el PP. Hi havia una gestió erràtica, sense objectius. I el nou equip de govern, amb errades i encerts, ja fóra cas, ha suposat globalment una alenada d'aire fresc.
La inacció s'està convertint en activitat, en alguns casos em consta que frenètica. I, a diferència de l'anterior govern, hi ha un cert horitzó, una direcció. Encara difusa, tèbia, sotmesa a tensions internes, com era d'esperar. Ni tan sols els governs monocolor estan lliures de tindre discordances, i si no, que li pregunten al PP local. El projecte global, amb tot, està per definir. Si més no, hi ha traços, pinzellades, de les quals es pot deduir que les tres formacions implicades comparteixen l'objectiu comú d'agafar-se seriosament la dimensió històrica de la ciutat.
El reconeixement a Raimon era un compte pendent de Xàtiva amb la seua història recent i amb una figura que, li pese a qui li pese, ha contribuït a difondre el nom de la ciutat. Un element de projecció exterior indubtable. El que explica que el nomenament de fill predilecte haja tingut un ressò que ha anat molt més enllà de les fronteres del País Valencià.
La prova de foc, tanmateix, serà ubicar Xàtiva en el mapa no per les estridències del seu alcalde —tothom ens hem de felicitar que el perfil de Roger Cerdà siga, sortosament, molt diferent—, sinó perquè s'ha aconseguit conservar i difondre el patrimoni material i immaterial de la ciutat. Alçar expedient per l'enderrocament d'un edifici del segle XVIII, com ha passat aquesta setmana, és un bon començament. Denota, sobre el paper, una nova sensibilitat. Però la tasca que hi ha per davant és mastodòntica. I té implicacions econòmiques que requereixen de la implicació dels ciutadans. Ja tindrem temps de parlar-ne.
