Al'hora de definir determinats projectes polítics o socials, els moderns adverteixen que abans de llançar-se en planxa convé establir «el relat», que, modernors a banda, no és res més que la definició d'un missatge clar i entenedor que faça més vendible la idea, el projecte, el producte o el que siga. Sembla una bajanada, però no ho és. En un context tan difícil com l'actual, amb tanta competència, la definició d'un relat atractiu et pot situar en el mapa i empentar l'activitat comercial, turística o productiva.
En la pràctica, Xàtiva continua sent una ciutat pràcticament desconeguda de la qual hi ha en l'exterior vagues nocions al voltant del seu patrimoni històric i cultural que, en la pràctica, molts redueixen al castell i a un quadre cap per avall d'un rei. Se sap això, que hi ha moltes superfícies comercials i es té la certesa —absoluta i molt estesa— que fa molta calor. Sumem que, fins fa poc, la ciutat tenia un alcalde famós per les seues manifestacions ofensives i que darrerament se'l relacionava amb una trama de corrupció. I que ara ha hagut un canvi polític. A grans trets, aquesta és la visió.
Capgirar el relat, i no només el quadre, no serà fàcil. I requereix de la participació ciutadana, de l'esforç dels seus habitants de creure en les potencialitats de Xàtiva, de prendre consciència d'elles —qualsevol xativí que haja viatjat una mica sap de què estem parlant— i actuar en conseqüència. No només és una qüestió d'emprenedors i hostalers, va més enllà. Es tracta d'un esperit difusor a través dels cercles d'amistats i coneguts i les xarxes socials. De creure i fer creure. Paral·lelament, és clar, l'administració local ha de fer la seua faena. Transmetent eficiència i modernitat en les comunicacions cap a l'exterior. Una ciutat a descobrir hauria de ser no només un lema, sinó part de la construcció d'un relat que ho abaste tot.
No sols això. El futur estarà en funció de la capacitat d'atraure i retindre talent i coneixement, del número d'empreses capaces de projectar-se cap a l'exterior. Reproduir les mateixes estructures comercials i esdeveniments que hi ha per tot arreu ja no és suficient ni eficient: és necessari potenciar el coneixement i canviar de veritat el model productiu. Les velles estructures ja no serveixen. S'ha de repensar la ciutat. I s'ha de fer entre tots. La bona notícia és que hi tímids indicadors de què el procés s'ha encetat.
