Des del més alt de la Serra Vernisa observe els canvis d'estil i formes que es van veient amb el transcurs dels esdeveniments, i veig com el sentit comú impera en la ciutat de Xàtiva després de vint anys acostumada al caprici i les ocurrències d'una persona i d'un partit. Els actes i convocatòries de la ciutat que semblaven irrealitzables per un altre equip de govern, s'han realitzat. I al meu entendre amb bona nota. Els que pensaven que les Nits al Castell tenien les hores comptades es van equivocar. I malgrat el poc de temps per organitzar el festiva d'etiu del nostre castell, es van realitzar. sAixò sí, sense privilegis de cap tipus, pagant cadascú la seua entrada, pujant amb autobús o trenet i asseguent-se on li tocara, com es va veure als regidors o fins i tot a l'alcalde ubicats per les files més altes de la grada.
La Fira d'Agost, que va vindre als pocs dies, va mantindre el seu nivell d'actes amb gran èxit de públic i amb un inici i un final espectaculars, admetent per descomptat que hi haja gent a qui no li agradara algun tipus d'acte. Però per sort van desaparéixer les festes elitistes —«Privades i Partidistes»— de la terrassa en el Camp Murta. Sentir a l'oposició queixar-se pel nombre d'entrades reservades per als espectacles per l'actual equip de govern produïa vergonya aliena.
I finalment la campanya de Nadal i Reis. Quan alguns visionaris pronosticaven la desaparició del Betlem no sols s'equivocaven: resulta que ha sigut, per la seua bona gestió, el de major èxit de la història. Mai s'havien vist cues tan llargues durant tants dies, ni tantes televisions informant d'aqueta iniciativa. Els restaurants i bars poden donar fe d'això. L'èxit de públic ha estat equiparable als dies de Fira. Per un altre costat els Reis, després de vint anys, no han sigut regidors del PP, ni han vingut amb avió, ni en helicòpter, ni s'han deixat caure en paracaigudes al camp de futbol... Han sigut més normals, han baixat per la costa del nostre castell, i per fi, en ple segle XXI, al rei Baltasar no ho l'han hagut de pintar. Tots ells, en definitiva, han sigut esdeveniments normals, sense buscar el mèrit personal ni partidista; tan normal que corren el perill de passar desapercebuts, inadvertits. Crec que és com s'han de fer les coses, deixant tot el protagonisme per a la ciutat i l'engrandiment d'ella.
