Quan arriba la primavera els demòcrates de tota condició, compromesos amb els ideals de Justícia, Llibertat i Fraternitat invoquem els principis republicans des de la nostàlgia, de vegades lligada a persones estimades que un dia, com hui, varen marxar. En canvi, la nostàlgia ha de ser necessàriament en clau de futur, sempre pensant el demà, pensant en els nostres fills i en els fills dels nostres fills. Sense oblidar-se de quasi res, ni de quasi ningú. Vivim dies en què els drets s'han convertit en privilegis. Moltes vegades tots i totes hem pogut escoltar allò de què tenir un treball, habitatge o fins i tot viure dignament és un autèntic privilegi. Aquest pensament construït per una minoria acaba sent la derrota de la immensa majoria. Una mena d'estranya derrota que comença en el pensament, aviat es transforma en paraula i acaba sent fet quotidià. Aconseguir un lloc de treball no pot ser motiu d'agraïment en un estat de dret, perquè ningú és més que ningú. Front això ens queden els principis, els valors i com a ferramenta de treball; la política. Vaja per davant, que política no és sinònim de poder institucional, perquè política també és gent que s'organitza en plataformes cíviques, en associacions? i que també desitgen un món, un estat, un país o una ciutat més justa. També és política llegir i estudiar. La política com passa amb l'estima cap a les persones també és sentiment, per això veiem ànima i esforç per canviar les coses. Per continuar fent política hem presentat una proposta en el plenari, màxim òrgan de decisió, de l'Ajuntament de Xàtiva. Una proposta on es declara esgotat el model d'Estat actual i es reivindica un procés constituent per construir una alternativa real allunyada de falses percepcions i que faça més feliç a les persones. Proclamació municipal que no anirà més enllà si no s'acompanya amb el treball i la constància que atorga la fermesa dels principis.
Els canvis polítics en les institucions no impliquen necessàriament canvis profunds en les societats, per això cal afrontar la veritat i ser conseqüents des de la proposta i l'acció. El pitjor dels mals somnis són aquelles que es reiteren al llarg d'una mateixa nit. Per tot això, cal apostar ben fort i parlar d'ètica i no sols d'estètica, d'un altre concepte econòmic, d'un nou model de consum, de l'home i de la dona nova, de la separació entre l'església i l'estat, d'una cultura lliure i participativa. En un moment en què les places semblen buides ara és el moment de continuar, de preparar-se i saber quines polítiques no volem perquè la primavera acaba de començar.
