s a dir, calladament i amb sigil, hem de començar a refer i repensar el món rural de les nostres terres —des del massís del Caroig fins la serra Grossa, des de la serra d'Énguera fins el riu Magre...—, un món travessat per dues fortes variables que amenacen el seu present-futur; per una banda, la forta tendència a la urbanització però sense els atributs ni les bones condicions d'equipaments de les zones urbanes; per altra, la intensa disposició a la despoblació —motivada, entre d'altres raons específiques (envelliment, abandonament dels pobles i llocs, escàs treball...)— per les escasses infraestructures, inversions... en sanitat, educació, ocupació... així com la baixa qualitat d'aquests serveis, malgrat les i dels professionals que hi treballen. Caldria fixar eixa mirada canina per analitzar on estem i què volem per a nosaltres i les properes generacions... per poder posar en marxa, articular i/o consolidar les accions formatives, investigadores, laborals, vindicatives del patrimoni —material i immaterial—, de reconstrucció d'aquestes terres —ecològicament i econòmica, laboralment, socialment, etc.— des d'una dinàmica absolutament política i de compromís ple amb la ciutadania dels nostres pobles; des d'una estratègia política de cooperació amb d'altres iniciatives... però caldria tenir clares dues qüestions: no som ni volen ser l'espai de descans i oci —turisme, aventures...— dels guerrers i guerreres de les tribus urbanes; tampoc els llocs, rurals, on deixar caure els abocadors —macro o micro—, les instal·lacions d'energia, més o menys contaminants... Volem i podem ser la reserva i la república, ambdues independents, de les nostres terres i de nosaltres mateixos, tot reconeixent-nos com hereus d'altres iniciatives sociopolítiques, d'altres maneres de viure... que feren una tasca descomunal que ara ens possibilita estar ací i, sobre les seues esquenes, ens podem alçar nosaltres, humilment i senzilla, com ens ensenyaren les avantpassades i hem triat aprendre. I ara, fruit d'aquests aprenentatges, espigolant en revistes i llibres, conversant amb la gent corrent i comuna com nosaltres que, amb les seues veus baixes, ens han narrat les històries, seues i de les nostres prosaiques terres. Ara, assumim el repte de batallar amorosament per guanyar aquestes terres, per guanyar autonomia i capacitat de decisió, qualitat de bon viure, ací als pobles i terres en els quals hem decidit viure. I, potser un dels grans reptes, siga arreplegar la documentació, preparar tota la societat civil i les institucions i deslliurar-nos, totes junts podem, al moviment d'aconseguir, abans del 2019, el parc natural del massís de el Caroig.
