o seré capaç. No perquè el termini acabe el dilluns; cinc dies amb cap de setmana inclòs donen per a 50 fulls a doble espai si t'ho prens amb actitud beat i benzedrina. El problema és la temàtica del concurs i això que ja hi he participat en un parell d'ocasions. Això sí, vaig esborrar els arxius: és la prevenció més eficaç contra la temptació de canviar quatre coses i tornar-ho a presentar. Encara però, conserve els exemplars enquadernats que algun dia tindré el valor d'enviar on mereixen: al contenidor blau.
La primera era un despropòsit; la segona tenia la seua (des)gràcia perquè el protagonista no consumava en tota la... novel·la. Havia evitat fins ara el terme perquè són paraules majors, com també l'erotisme. Com escriure una trama on el sexe no siga sobrer? Imaginen un censor d'aquells que van aconseguir que la relació entre Donald Sinden i Grace Kelly en Mogambo (1953), per a evitar l'adulteri, semblara incestuosa. Imaginen que després de suprimir cada contacte físic genital, la trama es manté en peu: la novel·la, eròticament parlant, hauria fracassat.
La història podria sorgir a partir de les mil i una aplicacions que ofereixen sexe gratuït amb qualsevol, però tampoc. El vídeo domèstic va acabar amb l'argument. Els impacients consumidors de pornografia no soltaven el fast forward fins que els despertava l'interés. La tendència s'ha agreujat amb Internet i el que abans eren llargmetratges ara són curts concentrats en l'essencial i amb una inabastable classificació taxonòmica que no para d'eixamplar-se. Vist el context, escriure una novel·la eròtica és un repte que exigeix hores de documentació sobre les diferents possibilitats coitals i un profund estudi del vocabulari eufemístic per a referir-se als genitals. En qüestió de mots, qualsevol intent d'innovar és ridícul, l'orginalitat impossible i la repetició inevitable. Ja no es pot escriure res com la Justine (1787) de Sade, Les onze mille verges (1907) d'Apollinaire, la Histoire de l'oeil (1928) de Bataille o el Journal intime (1950) de Sally Mara de Queneau. Les perversions s'escriuen en francés, però estic convençut que Grey, eixe Harry Potter per a adults, no fa ombra a cap de les guanyadores de l'Eròtica de la Vall d'Albaida. Ara cal que s'ho creguem lectors i editorial. Si ho proven, repetiran. Si es promociona, funcionarà. I potser, algun dia, alguna obra, arribe fins i tot a la gran pantalla. No s'aconseguirà la tensió eròtica de La Vénus à la fourrure (2013) de Polanski perquè és irrepetible, però serà un salt.
