a setmana pasada parlàvem de versaors i de la versà i vaig nomenar per damunt damunt a Pedro el de las Vacas, del poble d'Ènguera. Ja vaig dir que a ma mare jo li escoltava dir, sent jo molt menut, «Pedro el de las Vacas, ni gordas ni flacas». Els vells versaors de Xàtiva em van contar que una vegada, Pedro i uns amics de Xàtiva i de Rotglà, s'en van anar a peu al poble de Rafelguaraf, a versar. El tio Pedro, normal, versaba en castellà. Que per això era de la Canal. I un que li dien Lloret li va dir: «Pedro el de las vacas, ni gordas ni flacas. Hombre de mucho saber; después de la mujer muerta ¿puede el niño nacer?» I ell li va contestar: «Si los médicos fueran sabios y tuvieran confesión, después de la mujer muerta necería un niño varón». I versant, versant pel poble, em conten que arriben a l'esglèsia de Rafaelguaraf, que tots sabem que no té campanar: només té la cúpula. I digué el tio Pedro: «No sé en qué pueblo estoy ni tampoco en qué lugar, por que estoy frente a la iglesia y no veo el campanar». Sembla que faltà poc per què els acaçaren a pedraes; els van dir de fill de putes en amunt per haver-se burlat. I Pedro, tot i això, encara va repicar: «Con permiso de la autoridad y también de la Corona, al pueblo de Rafelguaraf que lo divierta una mona». Tot açò m'ho contava fa anys el tio Miguel l'arrier, del que parlàrem en l'altre article. Doncs bé, resulta que fa ja uns quants anys vaig parlar amb el que fou molt de temps alcalde d'Ènguera, Enrique Sanchiz, i se'm va ocòrrer preguntar-li per aquell Pedro el de las Vacas de qui m'havien contat aquestes anècdotes però poca cosa més sabia. «Tu vas conèixer Pedro?», li vaig preguntar. «Hombre, claro», em va dir. I res va sorprendre de que jo sabera d'aquell home que feia ja tatantíssims anys que havia deixat el poble. Li vaig explicar que la gent molt major que recordava la versà de la Fira de Xàtiva sempre el nomenava com a gran versaor. I Enrique em va contar que s'en va anar viure a Cadis, per circumstàncies de la vida. I després se'n va anar a Còrdoba i allà sembla que li van fer un gran homenatge per ser un gran poeta; més encara: per a ells, els andalusos, era un trovero. Allà a les versaes, com en Múrcia, diuen trovos; que segurament ve de trobador. I tenen molta fama. Però com a València sempre ens sobra de tot, ací li van fer un cas com un cabàs i quasi ningú el va valorar mai com a gran versaor que va ser. Va morir en aquell poble de Còrdoba on vivia i quan es van assabentar per ací, l'alcalde Sanchiz conta que s'en va anar al seu soterrar en representació del poble d'Ènguera.
