17 de septiembre de 2016
17.09.2016
Tribuna Oberta

Companys de Llit

16.09.2016 | 23:22

i hi ha algú que puga pensar que açò és un escrit eròtic-festiu els recomane que no perden el temps en açò. S'apropa el Congrés local del Bloc a Ontinyent i ja dic que qualsevol persona que resulte triada dins d'un procés democràtic, en el meu partit, serà el representant de totes i tots els militants que participen en dita elecció des del mateix moment en el qual siga proclamat. Les raons que m'han portat a militar al BLOC?, bàsicament perquè es tracta d'un partit fortament mobilitzat i ideologitzat, ja que no crec en dreceres de populisme per a millorar els resultats electorals a curt termini. Després de molts anys, em dol que entre nosaltres tinguem gent que pensa que simplement edulcorant el nostre llenguatge, llimant les seues arestes i buidant de contingut la nostra proposta és possible aconseguir més recoltzament de la societat. I no podem dirigir-nos a la societat amagant, utilitzant termes com casta que no signifiquen res, sense convèncer a la gent no existeix acció política útil possible.

Tampoc podem fer aquesta anàlisi de portes cap a dins i dirigir-nos a la societat com avergonyint-nos del que som i serem. Menys encara podem convertir-nos en una espècie de despotisme il·lustrat en el qual es justifica parlar als ciutadans en «termes que ells entenguen» com si anàrem una espècia d'elit intel·lectual. Estic a favor de la unitat, de Compromís, com no pot ser d'una altra manera. Però estic en contra de processos de convergència en els quals el Bloc queda desdibuixat en un magma indefinit ideològicament i poc clar en les seues idees. Si un partit renuncia a presentar-se a les eleccions i a elaborar el seu propi programa, quina és la seua utilitat? Per açò, crec fermament que el Bloc ha de plantejar coalicions electorals només amb formacions polítiques inequívocament d'esquerra. Una vegada celebrades les eleccions, ha de plantejar les seues aliances sobre la base de programa i accions concretes, però a les eleccions hem de presentar-nos amb la nostra marca i el nostre missatge clar i sense maquillatge. Som el que som i hem d'estar orgullosos d'açò.

No podem unir-se a moviments sense ideologia, basats que cadascun vol veure el seu problema resolt. La intersecció d'aqueix programa de mínims tan repetit és simplement el conjunt buit. També és fonamental que gestionem la nostra pròpia agenda. No podem deixar-nos arrossegar pels mitjans de comunicació, les seues modes i els seus «líders d'opinió». Hem de tenir molt clar que aquests mitjans de comunicació tenen els seus propis interessos i serveixen a les empreses i organitzacions que els posseeixen i financen. Respecte a l'organització, hem de treballar pel lideratge compartit. Resulta curiós que com més es ven la idea d'horitzontalitat més s'està tendint al hiperlideratge de figures mediàtiques Ó i À. El Bloc ha de ser sempre una organització plural en la qual s'escolten totes les veus. Per a açò a més és molt necessari reforçar la presència del Bloc a tots els nivells. Un Bloc fort farà un Compromís fort i també un govern fort.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine