01 de octubre de 2016
01.10.2016

Acord històric

01.10.2016 | 12:38

Quan s'insisteix a repetir un error, no s'obren camins cap a la solució. Amb la Vall d'Albaida, el Consorci de Residus no podia seguir per la via de l'enfrontament i de la judicialització de la gestió. Amb diàleg i moltes hores de converses hem aconseguit un acord històric que dóna el reconeixement que es mereix una comarca que ha sigut modèlica en la reivindicació de les polítiques públiques de gestió de residus i que també ha donat protagonisme a la seua ciutadania per mantenir l'agenda mediambiental com una prioritat per a l'administració.

Amb la meua assumpció de la presidència del Consorci de Residus de la Costera, la Safor, la Canal de Navarrés, la Vall d'Albaida i la Vall d'Aiora-Cofrents (COR) vaig prometre diàleg i accions de govern concretes amb l'objectiu de recuperar la confiança de la ciutadania. En aquella mateixa trobada de novembre de l'any passat, vaig manifestar la necessitat de reconéixer les peculiaritats de les diferents comarques que integren el Pla Zonal. Vaig fer referència específica a la Vall d'Albaida i vaig dir que cal arribar al major nivell de consens per garantir la viabilitat del seu Pla de Minimització.

El passat dimarts l'Assemblea del Consorci, reunida a Xàtiva, va aprovar sense vots en contra el reconeixement explícit a la lluita d'una comarca. La Vall d'Albaida, representada fonamentalment per la Mancomunitat, qui té les competències en matèria de residus dels municipis mancomunats, ha mostrat sempre l'aspiració de gestionar de forma mediambientalment sostenible els seus residus i ha expressat en reiterades ocasions la voluntat de tenir la seua pròpia planta de valorització i d'eliminació. Això es va ja explicitar en un Pla de Minimització de Residus de la Vall d'Albaida, que va convertir la comarca en pionera en matèria de residus. El Pla de Minimització i per tant les aspiracions de tot un poble no va ser tingut en compte pel Govern valencià del moment i es va intentar condemnar-lo a l'oblit. Però, al contrari, aquesta voluntat d'oblit va potenciar la seua reivindicació.

S'ha de reconéixer, i així ho vam fer dimarts en assemblea, que la Mancomunitat ha lluitat amb tots els mitjans possibles per tal que hi haja un reconeixement del seu Pla de Minimització. Ha fet sentir la seua veu des de la constitució del Consorci i, sobretot, a partir de la posada en marxa del període transitori. Quatre anys després de lluites judicials, plets, manifestacions veïnals i rebuig polític i social, la Mancomunitat va veure's obligada a dipositar els seus residus en la planta de transferència de Ròtova. Però doblegar a tota una comarca i obligar a una altra a mantenir instal·lacions no desitjades no suposa la solució a cap problema, sinó que incrementa el malestar i les tensions socials. Seguir per eixe camí no ens hauria portat a res bo.

Solidaritat intercomarcal i pau social. El La conflictivitat social, les tensions intercomarcals, les lluites internes i determinats interessos han convertit aquest Consorci en un exemple d'allò que no s'ha de fer. Tot açò es resumeix en la sensació d'inseguretat jurídica i confusió traslladada als ciutadans, en aspectes tan sensibles com, ara mateix, els mediambientals o el pagament d'impostos, per exemple.

Les administracions estan per tractar de fer realitat les aspiracions i voluntats d'un poble. Sobre la base d'aquest fonament, els representants actuals –i jo com a president– ens hem plantejat una nova forma de governar en virtut de la qual es procedeix a analitzar un nou escenari del Pla de Gestió de Residus, una reformulació del mateix contemplant unes instal·lacions que compten amb el consens social i que respecten la voluntat dels pobles i dels ciutadans.

Amb el diàleg i des de la nostra responsabilitat de govern, hem de seguir treballant conjuntament perquè eixe acord històric signifique també trobar una solució definitiva a la gestió de residus. Des dels principis de solidaritat intercomarcal, pau social, generació d'economies d'escala i el màxim respecte mediambiental, la Vall d'Albaida em trobarà sempre amb la mà estesa.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine