En una corporació municipal amb un ambient tan diferent al d'abans, per mèrit de tots, però principalment propiciat per un equip de govern desproveït de hooligans provocadors i partidaris submisos, està renaixent una nova oposició, més documentada, perquè res se'ls amaga, no com abans; s'està passant de fer oposició amb acusacions a fer-la amb suposicions. Fins ara pensava que tan sols existien dos tipus d'oposicions, la constructiva o responsable, i la destructiva i irresponsable. Però últimament me n'adone que també hi ha la tercera via, l'oposició per suposició, al temps tan danyosa i verinosa com la destructiva però amb una aparença més dolça. Un model d'oposició desconegut per a la majoria. Per als que es pregunten en què consistix els diré que és molt simple, tan sols es tracta de suposar coses que podrien succeir, llançar la faula, centrar les crítiques en eixe supòsit i debatre sobre això; amb l'avantatge que si al final no succeïx el que pressuposaves, ningú et va a demanar explicacions i al temps, damunt pots reivindicar que si no ha succeït, és perquè al denunciar-ho, ho vas impedir. [?]. Antigament a açò se li deia alçar falsos testimonis. Per aquest procediment en l'època de la inquisició es cremava gent en la foguera, i en altres èpoques es denunciava a rojos o suposats rojos. Un exemple representatiu, entre altres, d'aquest tipus d'oposició va ser allò que va succeir amb amb Miquel Calabuig i el suposat càrrec que tindria en l'hospital Luís Alcanyís. Sense produir-se, es van alçar nombroses crítiques a un fet no ocorregut; i un altre més recent és la dimissió del regidor de Compromís Joanjo Garcia, que ha justificat la seua dimissió per motius personals, la qual cosa, hauria de ser prou justificació per a tots, però està veient-se bombardejat.
