Qualsevol persona pot anar a Almeria i fotografiar-se amb l'escultura que allí es troba en record de John Lennon, que va passar uns dies en eixa ciutat, de casualitat. Si va a Pamplona, segur que es trobarà amb Hemingway en diferents llocs. També es pot anar a Burjassot i fer el mateix amb l'escultura de Vicent Andrés Estellés, que en el seu honor es va col·locar en la ciutat natal. Per descomptat que si visita Sueca tropessarà amb el monument a Joan Fuster, bressol de l'escriptor. A Alcoi, s'enlluernarà amb el monument a Ovidi Montllor, que supera els cinc metres d'altura i pesa quasi dos tones. I així podríem estar enumerant exemples „indefinidament„ d'escultures realitzades per ciutats agraïdes, a visitants il·lustres o als seus fills més famosos. Les ciutats, generalment, s'enorgullixen i intenten immortaliltzar la figura dels seus veïns més cèlebres, i si al temps, pot ser un atractiu per a visitants, millor encara. Actitud que generalment no sol ser munició, ni arma política, més be al contrari, se solen gestionar amb el quòrum unànim de tots els grups polítics, i més encara, si l'homenatjat, per sort i per molts anys, es troba entre nosaltres.
Però com tota regla, aquesta també té les seues excepcions. I ací l'excepció que la confirma s'anomena Partit Popular, que intenta desacreditar l'homenatge al·ludint a la procedència dels diners per a portar-lo a cap, sabent „per què ho sap„ que no es descuida cap servici, i més encara, que es disposa d'eixos diners per la bona gestió i l'estalvi en el servici, cosa que els deuria de fer recapacitar i entonar el mea culpa. Però clar, açò per als que estan acostumats als sobrecostos, el balafiament o els pagos en diferido els resulta incomprensible.
Ningú no es va oposar. Tenim la sort de comptar entre nosaltres, amb el més internacional dels nostres cantants i un dels nostres millors poetes, reconegut mundialment, i en la seua ciutat natal, no hi ha cap referència visual sobre ell. Ja era hora que se solucionara l'oblit. Em sembla recordar que quan el Partit Popular governava a Xàtiva, va posar nom a diferents carrers i va fer els homenatges que va voler, sense que ningú qüestionara dits actes, ni divulgara cap crítica pel fet. No obstant això, ara intenten sembrar discòrdia amb arguments tan pobres com els expressats, tal vegada estan patint els efectes de la «punxa de temps».
