Com cada any des de 1998, ahir es va celebrar el Dia del Cant Valencià d´Estil. En esta ocasió el cant va tornar als carrers de València, ja que les places del centre històric foren l´escenari triat per a la commemoració.

D´esta manera, huit cantaores i cantaors, dos versaors, sis músics i un grup de timbal i dolçaina van mostrar què és el cant d´estil i les albaes de l´Horta.

Es tracta d´una tradició oral valenciana, que acompanyava a les persones en activitats habituals com els treballs artesans o les tarees domèstiques, a més d´interpretar-se també en celebracions o actes festius diversos. I és esta característica, la d´una música i un cant lligats a molts moments de la vida quotidiana, la que li dóna un caràcter especial i la distingix d´altre tipus de música.

Segons la Generalitat Valenciana, institució que organitzà la jornada a través de CulturArts Música, la celebració d´este dia «reviu l´objectiu primitiu original de les cançons d´estil i les albaes, que era la de ser utilitzades en les rondes o passeigs informals». En el cant dóna veu a «sentiments aduladors, amorosos i galants, i a vegades també grollers, dirigits a nòvies, festers, autoritats o públic en general», explicaren des de l´organització. A més, afegiren que este gènere «és un vehicle expressiu actual de primera magnitud i és una manifestació de la cultura popular que afavorix la cohesió social i d´identitat amb una vigència absoluta».

Els actes començaren a les 17,30 hores en la plaça de l´Almudín, i finalitzà passades les 19.30 hores al claustre del Centre del Carme.

Entre les cantaores i cantaors que participaren hi havia noms consagrats junt amb joves, com Mª José Ruiz, Marisé de Monteolivet, Teresa Segarra, Empar Sanchís, Mª Jose Fernández, Mª José de Castellar, Emilio Luis, Milio del Puig; Toni Navarro, Xavier Benedito, Xavier de Vétera, i Raül del Puig.

També es va escoltar als versaors Salvador López, Boro de Paterna, i Carlos Bahilos, que van estar acompanyats pels músics de corda de Godella, guitarrillo i guitarres, i el grup de dolçaina i timbal «Terròs de Petrer».