30 de mayo de 2016
30.05.2016

Socarrats i cremats

30.05.2016 | 04:15

Fa uns quants dies, en clase de valencià per a funcionaris, apareix la paraula «socarrat» i el verb del qual deriva, «socarrar». Són unes formes que semblen molt genuïnament valencianocatalanes, però també és un verb que inclou el diccionari de la RAE, però els parlants de la llengua de ponent no la usen massa (o gens) en el llenguatge col·loquial, de manera que se´ns faria estrany que algú diguera que «Se me ha socarrado la tortilla». Als companys/discents del curs en qüestió, convençut del caràcter privatiu valencianocatalà de les les esmentades formes, els demane que diguen les equivalències en castellà. El company Isaïes en diu unes quantes: «cogido, prendido, agarrado, quemado» (referint-se al menjar en el recipient). Però una miradeta al diccionari ens descobrix que en castellà també «se socarran» encara que preferixen «achicharrarse», «chamuscarse» o «tostarse». Nosaltres ens socarrem, per descuit, segurament, de quan en quan. Com sabem, «socarrar» és ´cremar exteriorment, superficialment´.

A vegades se´ns socarra el pa, quan ens descuidem, com també se´ns poden socarrar les celles i els cabells quan cremem la ramulla després de l´esporgada, o de la poda, com vullguen dir-ho, dels arbres. Un socarrat també pot ser la ´rajola de fang amb dibuixos que s´usava per a cobrir l´espai entre les bigues del sostre i actualment s'usa com a objecte decoratiu´. I per als dels pobles de la redor de Xàtiva, en sentit burlonet, els naturals o habitants de la ciutat papal, del taquígraf Martí i de Raimon són socarrats.

Els de Cocentaina i els de Vila-real també són col·loquialment socarrats per als dels pobles veïns. Però quan la cremada no és superficial, sinó ja producte de foc, flama o d´una calentor intensa ja estem en el camp semàntic de cremar i de cremat. Un cremat és la «part cremada o que es crema d´una cosa», «terreny que ha patit l´acció del foc». També és la «beguda elaborada a base de rom o un altre aiguardent, café, llima i sucre, que abans de beure´s es flameja fins que es produïx la combustió quasi total de l´alcohol». Però en alguns pobles, almenys de la Ribera, un cremat també és sinònim de «incendi», «En el terme del meu poble, en vint anys, s´han produït dos cremats». Però no cal que el foc i les flames ho cremen i ho consumisquen tot. Estar u irritat, enfadat, enutjat també és estar cremat.

Esta temporada, en més d´una ocasió he estat cremat, m´ha cremat o m´ha bollit la sang de vore com perdia el València. I alguns també hem estat cremats, i ho estem, de comprovar la inutilitat dels partits, que no han aconseguit compondre govern i s´hagen de repetir les eleccions. El sol quan calfa molt també diem que crema, sobretot al juliol i a l´agost, i hem de posar-nos a l´ombra. I de la família de «cremar» tenim «cremor», que és ´ardor, especialment el que se sent en alguna part del cos´. Podem sentir cremor als llavis, a les galtes (superiors), però especialment molest és el de l´estómac.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine