15 de octubre de 2016
15.10.2016

El secret dels pigments del Parpalló

Els artistes prehistòrics de la cova de gandia utilitzaren hematites i goethia

15.10.2016 | 04:15
El secret dels pigments del Parpalló

L´anàlisi dels pigments rojos i grocs de les plaquetes de la Cova del Parpalló de Gandia demostra que van ser obtinguts d'òxids de ferro naturals com l'hematites i la goethita. Estos compostos apareixen en combinació amb carbonats de calci, argiles i quars, la presència dels quals és comú en les terres roges i grogues. L´estudi, publicat en la revista científica Plos One, i desenvolupat per investigadors de la Universitat de València, constitueix la primera caracterització d´estos pigments en un dels jaciments paleolítics més importants de la península ibèrica.

Els científics valencians han analitzat les plaquetes de la cova (pedres calcàries de superfície plana i diversos grossors), que mostren en la seua superfície representacions zoomórficas, ramiformes, i geomètriques executades amb pigments rojos i grocs. La cova del Parpalló abasta una cronologia entre fa 23.500 i 14.000 anys i el seu material arqueològic està format per gravats i pintures realitzats en més de 5.000 plaquetes de pedra calcària que mostren l´expressió cultural de les poblacions caçadores i recol·lectores del Paleolític superior de la franja mediterrània peninsular.

Clodoaldo Roldán, investigador de l´ICMUV, destaca que els motius figuratius van ser realitzats amb pigments naturals basats en òxids de ferro rojos (hematites), grocs (goethita) i altres òxids de ferro inespecífics procedents de l´entorn geogràfic de la cova del Parpalló. Les anàlisis s´han desenvolupat mitjançant fluorescència de rajos-X dispersiva en energia (EDXRF) i mitjançant espectrofotometria en la regió visible, i s´han realitzat in situ en el Museu de Prehistòria de València, on es troben les peces. Completen un altre estudi efectuat fa tres anys que ja es va centrar en els pigments negres en les plaquetes de la mateixa cova.

L´estudi també té com a objectiu analitzar l´evolució del color dels pigments i comprovar si estos es degraden i en quina mesura. L´espectrofotòmetre (també denominat colorímetre) és l´eina que detalla què tons s´han emprat en les plaquetes de la Cova del Parpalló. Estes coordenades cromàtiques, analitzades al cap del temps, permetran conèixer si els dibuixos perden intensitat o lluminositat i en quina mesura. Actualment les plaquetes del jaciment arqueològic es troben en el Museu de Prehistòria de València, en caixes d´emmagatzematge o en vitrines d'exposició.

Valentín Villaverde, catedràtic de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga i membre de l´equip investigador, ha destacat que els resultats obtinguts «confirmen que en este jaciment es van utilitzar les mateixes tècniques i colorants que s´han assenyalat fins ara en les anàlisis de figures parietals pintades de la mateixa cronologia. Esta coincidència resulta molt interessant, ja que constitueix un argument a favor de la similitud dels procediments emprats durant el Paleolític en l´art moble i en l'art parietal».

Investigació
El treball s´ha estructurat en tres fases: l´adquisició de dades experimentals, que es va realitzar in situ en el Museu de Prehistòria; l´anàlisi de les dades experimentals; i l´elaboració de conclusions referides als pigments rojos i grocs que es va desenvolupar en l'ICMUV i en el Departament de Prehistòria de la Universitat de València. Per a analitzar els pigments, elaborats amb una paleta de colors bàsica (roig i groc), es van utilitzar tècniques no destructives portàtils.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine