No es van conèixer. Els van separar lustres i una llengua de mar. Però en Natacha Rambova i qui va adoptar la seua identitat com a «nom de guerra», Natacha Rampova, el franquisme va deixar una petjada que va marcar les seues vides. Amb diferent intensitat, açò sí. Ahir, l'artista britànic William James, establit a València, va traçar la línia invisible que uneix els dos destins en la presentació de Les filloles, una exposició amb imatges i dos documentals presents en el Centre del Carme. La mostra és la primera d'una línia de col·laboracions oberta pel Consorci de Museus, en este cas amb el centre mallorquí Es Baluard.
Natacha Rambova, l'original, va viure l'Hollywood dels feliços anys vint. Actriu i dissenyadora de vestuari d'èxit „va treballar en les produccions Camille i Salomé„ va viure «a l'ombra» del seu marit, Rodolfo Valentino, fins que es van separar i ella va acabar en un creuer per les Balears. Allí es va enamorar d'un oficial de la marina que renunciaria al servei en els anys de la República i que s'acabaria convertint en un destacat càrrec franquista.
Rambova es va casar amb ell, es va mudar a Palma i va simpatitzar amb els colpistes fins al punt d'escriure un assaig en pro d'un Franco «que presumia que modernitzaria el país i que s'allunyava del comunisme que temia», explicava James. Però quan Rambova va conèixer la brutal repressió del nou règim va renegar de les seues idees i va fugir del país.
L'espante que va conèixer Rambova ho va patir Rampova, nascuda en 1956 a València i fundadora del grup de music hall Emploma 2, «que tenia un fort discurs polític». Rampova va prendre el nom de la dissenyadora que admirava en els últims anys del frnaquisme, quan va ser empresonada. Va ser una pionera activista transgènere que va renunciar totalment a la seua identitat masculina després de ser violada a presó. Ahir estava present en la inauguració de la mostra que homenatja la seua lluita.
