Té nom de somriure i és el primer curt europeu que es pot veure, sentir i olorar, i en un segon pas, que serà una exposició, tocar i assaborir. Es diu Xmile, un joc de paraules entre smile (somriure en anglés) però escrit amb la lletra ics (X), en referència als secrets d´allò prohibit. El treball és una feina que durant tres anys ha elaborat el director valencià Miguel Ángel Font (29 anys i Meliès de Plata al millor curt fantàstic per Sinnside), format en Comunicació Audiovisual de la Universitat CEU-Cardenal Herrera. Un treball que adapta la tècnica audiovisual i el seu contingut a qui pateix circumstàncies adverses per mancançes en algun dels sentits, que segons l´establert als mecanismes fisiològics de la percepció per rebre el que està al voltant, així com els estats interns de l´organisme, són cinc: la vista, l'olfacte, l'oïda, el gust i el tacte.

El curt és una producció independent, l´estrena del qual tindrà lloc avui als Lys de València (21 hores), amb preu solidari (2 euros), en una acció patrocinada per Calcsicova y Avacos-H, i a la qual està prevista l´assitència de més de 35 persones sordes i quasi una vintena de cegues, acompanyades per intèrprets professionals, en una sessió que clausurarà la Mostra de Cine i VIH.

El curt ha anat creixent durant la seua elaboració. Val a dir. Primer, l´argument combina la ciència ficció amb el fashion film (la moda). Doncs, es va incorporar a la producció el dissenyador valencià Fidel David, que ha creat la roba de forma exclusiva. Amb aquest component, i els efectes especials digitals, i la moda, es presenta una estètica «quasi barroca, victoriana, moda francesa, versallesca, mesclada amb la ciència ficció. I això és el que ens va animar a donar el següent pas», explica Font. Va ser quan van conèixer l´empressa, també valenciana, Olorama technology, que el·labora olors per al cinema i la realitat virtual, amb experiències que es practiquen als museus, per eixemple. Ells han fet el disseny de l´olor a la pel·lícula. Els aromes són de Paquita Ors. «A més a més, l´olor està incorporat al procés del curt, doncs està treballat al muntatge, on també s´ha fet el mix de música i color», explica Font. Per eixemple, si una imatge té més verd, es pot olorar la gespa.

Donat que estaven els tres sentits, els creadors van pensar de quina manera es podia adreçar a les persones més desfavorides. El pensament era: «si el curt té un sentit més, anem a per les persones que tinguen un sentit menys». Com es fa una pel·lícula accesible? A través d´una pista de so que es diu audiodescripció, a través de la qual els cecs segueixen el film. I una pista de subtitulat per als sords. Cada personatge té un color i els subtítuls estàn distribuits per la pantalla segons el seu sentit. Els diàlegs, van baix en colors, segons el color del personatge; els efectes de so de les persones, baix però entre parèntesi i en maiúscula (un crit, per eixemple); la música i so rellevant (s´obri una porta), a la marge dreta, dalt i entre parèntesi i en minúscula. Una idea d´accesibilitat total, una aposta pel disseny universal. «La il·lusió, insertar qualsevol tipus de persona dins el projecte». Per això, el curt incorporarà a posteriori una exposició amb els dissenys de David, amb textos adaptats al braille. Un disseny que va de la seda i el tul als 3D. Un viatge biotecnològic per diferents èpoques amb tecnologies tradicionals i futuristes on el gust s´assaborirà com en una cata, i on Font incorpora una reflexió i una reclamació: «la tecnologia ja no és excusa per no incorporar tot tipus de persones dins un producte cultural. Volem que les persones valoren com, moltes vegades, pensem que només hi ha una realitat, i no és així. Es pot arribar a ella des de diferents percepcions, encara que vivim al mateix món».