El lèxic dóna molt de joc i no és precís parlar dels pronoms febles, encara que són ben bonics. Per eixemple, què significa Tants caps tants barrets? (la resposta al final). I és que està demostrat que aprendre jugant dona més llegums (ara que la Unesco reconeix la seua capacitat nutritiva), que gastar l´escola del patiment. Per esta raó, la Diputació de València, ara amb un treball no tant en clau de província com de país, acaba de llençar Enjogassa´t, una aplicació interactiva en línia per aprendre valencià jugant.

Només és necessària una conexió a internet, tauleta, ordinador o telèfon mòbil, i registrar-se a http://websig.dival.es/enjogassat/. És gratuïta, no hi ha necessitat de descarregar aplicació ni software. I es presenta com divertida, dinàmica i col·laborativa gràcies a l´utilització de la xarxa, atès que el paper es queda curt per a segons quines accessibilitats de territoris més llunyans, però sense exagerar la immersió, doncs «la millor tecnologia sempre és la de l´any passat». Un programa que no necessita de molta maquinària i que proposa moltes possibilitats, entre d´altres, crear comunitat. O un joc pensat per a treballar. I ludificar, que seria sinònim del juganer en valencià, el jugón en castellà o els gamers, en anglés. De moment, 2.000 preguntes, 6.000 exercicis, que mai són iguals per això de la combinatòria.

Ahir el presentaven l´Enjogassa´t al Palau de la Batlia la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, el diputat de Cultura, Xavier Rius, i la cap de la Unitat de Normalització Lingüística, Immaculada Cerdà. «Ha nascut la criatura», deia Rius, i no té categories d´edat per al seu ús. Tot per la normalització i amb una actualització (i també, pot ser correció), que serà constant. Els interessats poden adreçar les propostes a enjogassat@dival.es.

«Un joc per possar en valor el valencià, no només a l´administració, d´on no havia d´haver eixit mai, també al carrer», deia Amigó. «No hi ha res més bonic que fer les coses a gust», afegia. A gust, i en valencià, que Amigó reclamaba com «la nostra primera llengua» sense aturar-se en com i perquè havia deixat de ser-ho. Una tasca que va recaure en Rius. «No només per la pressió de l´anglès», deia. «També per una política sistemàtica que es gasta com a fòrmula per a despersonalitzar als pobles». Doncs, jugar i aprendre. «Ja sabem que s´aprèn tant de l'encert com de l'error», afegia Cerdà.

Jugar amb el dit

Enjogassar-se, també com a sinònim d´esperonar-se, doncs, segons la lingüista, «més serem, més xarrarem». Segons el número de participants, es pot anar a la lluna, «que enforteix», per a fer més exercicis». I si més de cent persones estàn connectades es fa un estel, i si en són més, una cometa.

Un pas agosarat que permet accedir a les noves generacions gastant els mitjans que ells utilitzen. Tot pensant de jugar amb el dit. Doncs, la Unitat de Normalització ja va ser pionera amb la formació en línia per a les proves de la Junta de Qualificació amb un premi nacional al 2004 gràcies a l´AVL. I, ara, es dona un pas endavant aprofitant que el joc permet que l´alumne no s'adone que està aprenent. Que no és que no siga bonica però tal vegada l´etiqueta de la gramàtica o de sintàctica no cal, encara que estiga al bell mig de la qüestió.

Immaculada Cercà ho explicava així, pegant-li la volta a l´argument. «Estem a una aula de formació, connecta el mòbil». I llançava una advertència: «Enganxa€ i t´enganxaràs al valencià, faràs amics i com més sereu, més sorpreses, més joc tindreu. D´això en diem aprendre de manera col·laborativa».

Del Vaticà a la Nasa

No debades, segons recordava Rius, el primer llibre imprés a l´Estat espanyol va exir de l´imprempta de Mossen Lambert Palmart, alemany nascut en Colònia. Impressor, precissament, de les Obres o trobes en lahors de la Verge Maria considerada la primera obra literària impresa a Espanya, des de València, on l´home té un carrer prop de l´Avinguda Blasco Ibáñez. Una cita que Rius continuava amb el record que el valencià va ser una de les tres llengues oficials del Vaticà, obra i gràcia dels Borgia, també recordant la possible vessant valenciana de Cervantes. Així com que el valencià va ser la segona llengua més utilitzada a la NASA, pel número de científics que allà treballaven. Per no parlar del concepte de parlament modern.

A més a més, Rius es plantejava si rescatar persones no tindria també algua cosa a veure amb rescatar l´ús dels seus trets culturals, i proposava, amb la complicitat de la normalització, «gastar el valencià com a llengua de prestigi i sobre tot, el seu ús quotidià. Transitar aquest món dialèctic d´altres llengues, amb el valencià com a vehicle». I una pregunta feia:«A que als de Madrid no se´ls acudeix preguntar què passa si és que volen una televisió pública en castellà o no la volen? Seria una ofensa€ Doncs». Què significa Tants caps tants barrets?. Que hi ha tants barrets com a persones o que hi ha tants parers com a persones? La resposta està al joc.