01 de febrero de 2017
01.02.2017

Adéu, «comboiants» de la música

El segell discogràfic comboi records tanca la persiana després d´onze anys en el mercat - El músic carlos carrasco i el gestor josé antonio rivas parlen «d´honestedat i de joc dur»

01.02.2017 | 04:15
Adéu, «comboiants» de la música

Des del carrer Centelles de València, una notícia de canvis. L´històric segell de música Comboi Records tanca la persiana. José Antonio Rivas i Carlos Carrasco, els socis fundadors, músics i faeners, seniors en el recolçament de la música, comboiants obrers amb una mateixa destinació, és a dir, la música feta a València, feta a mà, com els artesans, i amb el cor, com els bons, anuncien que es jubilaràn este 2017 i açò sí que és metàfora. «Ens retirem amb una mà davant i una altra darrere, com començàrem aquesta aventura allà per 2005; amb la sensació d'haver fet el treball amb dignitat, respectant sempre als artistes i les regles d'aquest dur joc, i amb una gran passió per la música i l'espectacle».
Un segell amb nom que també és de festa feta en grup. Com el conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta tots plegats, diversió col·lectiva, entusiasme, il·lusió. Com el vaixell que solca la mar tot protegint tots els membres de la tripulació de les tempestes que els deus del cel envien als humans.

Comboi, diuen ells, «un segell sense etiquetes, sense importar la llengua ni l'estil: solament música», que sí és el llenguatge dels déus. «Ha estat un plaer treballar amb grans músics i tenim molt que agrair a la gent que ens ha recolzat comprant els nostres discos i seguint als artistes que representàvem», afirmen. «El nostre agraïment també a tots els mitjans que es van fer ressò de les nostres edicions (premsa, ràdio i blogs) i a aquells professionals que van col·laborar amb nosaltres i es van creure el nostre projecte: PalauGea, Germán Bou, Puig Carrasco, Karonte, Oldies, Actual Records, Ambra, La Traca, L´eixam, 26 Lletres, Tres i Quatre€».

I no obstant que desapareix el segell, tampoc no és un adéu definitiu. José Antonio Rivas i Carlos Carrasco diuen que seguiran «presents amb la nostra marca, Comboi, i amb la nostra web, parlant de la música que ens agrada i col·laborant activament en la xarxa i en les aventures que encara queden per venir. Farem un blog amb tots els artistes que hem acompanyat, per a que continúen mirant-se dins com si estigueren a casa».

Passió vs. precarietat
«Et diría que han treballat amb molta honestedat i molta passió, i potser per això no s´han fet rics». Qui parla així és Eva Dénia, precissament nominada al millor disc de cançó d´autor en els Premis Ovidi 2016 pel seu darrer treball Quan abril era abril, gravat amb els Comboi. Que també estàn darrere de Carles Dénia i La nova rimaire, amb Silvia Ampolla, Músiques de les terres d´arròs. De la Maderita del Visonte; d´Ivan Brull i les seues Sirenes, si més no, Propietats medicinals, els bonics textos de Maria Beneyto.

Parlar de Comboi és parlar d´Albert Sanz, Alvar Carpi, Antonio Selfa, Brassens i el cant d´estil. És parlar de Cristobal Rentero, Efren López, o el Folk valencià; de José Luis Porras i el jazz, de Josep Piera, del Kaf Café o el Cinc. Per suposat, és parlar de Julio Bustamate, La gran esperanza blanca, de Lucas Balanzà, Mario Mas, Lluna Aragó, Merxe Martínez. També, de Montse Azorin, per suposat. Parlar de Comboi és parlar de Paco Lucas, Pau Figueres. Ésparlar de les sis veus per al poeta, del Teatre Micalet, de Vicent Andrés Estellés i del Viento desatado. Parlar de Comboi és parlar de Música valenciana i músic tradicional valenciana. És, lararí, laralà, que no calia conéixer Cleopatra, doncs amb Comboi és Jas, Cantí!, que vol dir Quasi res!

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine