Que la força els acompanya podria dir-se al escoltar a estos músics de Pego (el baixista, d´El Verger), amb la seua llum (d´halògens) que fan servir com element d´eixa força cap amunt enlairant el rock de la guitarra profunda, abraçant l´infern a colp de bateria, encara que ells diuen, les etiquetes «són per a les llaunes». La vertical cap al cel, equilibri i acrobàcies. La joventut. També els espills, i la fera, la vida, la lluna, eterna força la dels qui ja fa ara sis o set anys van pujar a un escenari a La Xara. I sonant sonant, bucant eixa sonoritat, va i els apareix de sobte el nom, «que ni té significat ni traducció. Té sonoritat», explica Pau Camps. Una de les coses que caracteritzen als Smoking souls, els investigadors pegolins de la marjal i més endins de La Marina (o cap a fora). «Dibuixaràs la teua història. Sols tu podràs» diu la número 10, Cicatrius. Lletra del seu tercer disc Cendra i Or, (Propaganda pel fet!) que acaba d´arribar al mercat després de molt de temps, «il·lusió, constància, decisions vitals, sacrificis personals i emocionals per donar-ho tot». Trencant les convencions, volcans en erupció. Un nou disc on no dubten en reconèixer que «les imperfeccions són nostres, i les mostrem». Valents que ho porten tot al seu terreny. «Perquè no ens agrada repetir-nos, experimentem ara amb nous ritmes, mètriques i sonoritats més fresques del pop, el disco, el latin...»
Una cosa es nota. «Hem disfrutat molt fent-lo», diuen. I és que s´han ficat a les mans de Mark Dasousa com a productor d´Atomic Studios. I buscant horitzons, «entre rialles, conyes i confiança», s´han activat buscant sensacions «i deixant de fumar, per cert». La barreja de sempre de clara unitat física i humana, com el seu poble d´un nord comarcal. En Cendra i or han buscant col·laboracions: d´Albert, el cantant dels Itaca Band, «que s´ha sumat a la veu de Carles donant-li grossor a la cançó Amiga»»; de Roser Cruells d´Els Catarres, veu femenina als cors de les Cicatrius; i de Gorka Urbizu, de Berri Txarrak, on el valencià dialoga amb l´euskera. Tot i més està a disc, del qual es pot fer un tast a dos clips, Vida, el nom del primer single, que defineixen com «un crit d´esperança, amor i estima, per canviar la història i capgirar la realitat», i el clip Murs, faceta més irònica i roquera que mostra dos de les seues cares. Treballs audiovisuals per als quals han contat amb Pau Berga, Mònica Llop i Yousef Daoud de Tres Deu Media. Que si Vida va ser gravat al TEM del Cabanyal i a l´antiga fàbrica Rodrigo Sancho de Canals, Murs s´ha fet a un indret amagat de La Costera. Poliesportius abandonats per parlar de com les xarxes acurten distàncies i redueixen la identitat al mur d´un trist perfil. Contacte físic, diuen. Docns, Smoking souls: contundència i exigència. Melodia i matís. Emoció i èpica. Tacte i contacte.
