L´activitat política dels últims 50 anys dóna per a moltes vinyetes i si no que li ho diguen a Juli Sanchis, conegut professionalment com «Harca». A la Casa de la Cultura de Picassent es presenta hui, a les 19.30 hores, 50 anys fent Harca, un llibre que compila 400 dels més de 3.000 dibuixos que aquest picassentí ha publicat des dels anys seixanta, en plena època franquista. El llibre de 250 pàgines està dividit en cinc capítols, un per decenni, contextualitzats pel periodista Francesc Martínez, on es veu l´evolució d´«Harca» i en el qual fa un repàs gràfic a la història política tant local com nacional i internacional. «Ha estat un treball tremend de més d´un any, no només seleccionar els millors i aquells que s´entenen sense cap aclariment, sinó que també he hagut d´escanejar-ne molts i dels primers no tinc els originals», assenyala.

Als seus 75 anys recorda amb detall com va ser la seua primera vinyeta a la revista local «Raons». «Jo treballava en una empresa d´electrodomèstics i coneixia Àngel Villena, de la revista. Em va demanar un dibuix per il·lustrar una conferència de drets humans, i la vaig fer de Luther King, al final em va enganxar i publicava de manera continuada, a més de fer publicitat, retolació», recorda.

El pas al professionalisme el va donar després que un dels seus dibuixos fóra seleccionat en l´Olimpíada de l´humor a Villena. Això l´anima i comença a publicar en diaris com ara Pueblo, Levante-EMV, El País, en revistes com Saó, i a participar en certàmens internacionals a Portugal, Iran, Istanbul, on rep nombrosos premis. Actualment és vicepresident de FECO ESPANYA (Federation of Cartoonists Organisations), de la qual va ser president del 1996 a 2002.

Ningú millor que ell per a descriure la situació en què es troba l´humor gràfic. «Hem tornat a la caverna. Quan veus temes com el dels tuits de Cassandra t´adones que ara es limiten coses que abans protagonitzaven acudits. Jo he dibuixat sobre el Papa, l´islam ... el límit està en la consciència de cadascú, hi ha vinyetes de Charlie Hebdo que jo no faria mai».

Per a Harca tampoc hi ha límits geogràfics. «El sentit de l´humor canvia segons el país on es publique, però si un dibuix és bo enganxa», diu Juli Sanchis, que aquesta vesprada rebrà un homenatge merescut al seu poble.