Pastor, profeta i poeta, el bisbe Pere, nascut a Balsareny avui fa 90 anys, ha estat sempre un home valent, arrelat en les Benaurances i compromès amb la defensa dels pobres.

Casaldàliga, d'ulls penetrants i amb un gran cor, aposta per la col·legialitat i la sinodalitat al si de l'Església i per un paper més rellevant de la dona en les comunitats cristianes. Solidari amb les causes del indígenes i dels més dèbils, el bisbe Casaldàliga és un herald de l'Evangeli, que ha dedicat la seva vida a defensar els drets dels més pobres i necessitats del Brasil també i a denunciar amb valentia un sistema que «fa de la humanitat, un negoci». Casaldàliga sempre ha estat al costat dels indígenes, originàriament propietaris de les terres on ells han viscut i que van passar a mans dels terratinents.

Home compromès amb la Teologia de l'Alliberament, Pere Casaldàliga ha treballat sempre per una Església més senzilla i més pròxima als pobres, com desitja el papa Francesc. Per això defèn les Comunitats Eclesials de Base com una manera nova de fer Església, on s'uneix la fe a la vida. Unes comunitats que han de ser llavor, ferment i sal.

El bisbe Pere, lluny d'una «episcopalitis aguda», defensa que no pot haver fe cristiana sense encarnació, per fer una Església no de poder, sinó de servei, com ell ha fet durant els 34 anys de bisbe a la diòcesi de Sâo Félix, fins que el 2005 li va ser acceptada la dimissió. Amb 90 anys i malalt de Parkinson, el bisbe Casaldàliga creu que no hi haurà pau «mentre no se socialitzi la riquesa», i per això defèn la millora la vida dels més pobres.Com ha recordat el P. Abat Josep M. Soler, deixeble de Casaldàliga a Sabadell, el bisbe Pere és un home de Déu que, quan pregava, «la seva concentració era tal, que des de fora vèiem què sentia per dins». El bisbe Casaldàliga, bisbe dels pobres i defensor dels indígenes, defensa «una esperança pasqual, que és invencible».

El desembre de 2012 el bisbe Pere va haver d'abandonar Sâo Félix, degut a les amenaces de mort que havia rebut pel fet d'haver lluitat pels drets dels indígenes. Per això el P. Abat de Montserrat va expressar la seva solidaritat amb Casaldàliga, el Nadal d'aquell any.

El gener de 2014, el bisbe Pere enviava un missatge a les Comunitats Eclesials de Base, al Brasil, animant-les a ser Església en aquesta «hora de primavera eclesial que hem de viure amb entusiasme». Casaldàliga creu necessari «fer la transició d'una època autoritària, de tindre tota la veritat, a una època de diàleg», així com també una reforma de la Cúria, que tingui «com a primer pas la desaparició de l'Estat del Vaticà», i d'aquesta manera, «el papa deixi de ser Cap d'Estat». Senzill, intel·ligent i amb sentit de l'humor, Casaldàliga és una persona que sempre ha fet el bé durant les 24 hores del dia i que té una línia de pensament, de fe i de compromís social i polític, arrelada en l'Evangeli. Casaldàliga és un home que somia una Església que sigui «el Poble de l'esperança, el Poble de la Pasqua», amb «una esperança confiada en el Déu de la vida, de l'amor, de la llibertat».