El canvi de gènere a què em referisc en el titular de la columneta de hui és el purament gramatical, entre paraules de la nostra llengua, sense cap connotació respecte a altres mutacions. Així tenim una sèrie de vocables que, segons el significat, canvien de gènere. Alguns dels més usuals són «canal», «clau», «fi», «orde», «planeta», «pols», «son», «pudor», etc. D'esta manera, diem frases com «El canal Xúquer-Túria abastix d'aigua la ciutat de València», «Passàrem de França a Anglaterra amb barco pel Canal de la Mànega», «La informació l'hem de transmetre a través d'un canal segur», «Fa alguns anys només teníem dos canals de televisió». Un canal, en masculí, és 'una via, un conducte, un pas, un mitjà de conducció, de transmissió', etc. Però eixa paraula també la tenim en femení, «la canal», que és el conducte que canalitza, directament als camps, l'agua de reg, «Algú ha tallat l'aigua per dalt, perquè baixa molt poca fila per la canal. També se li pot dir «regadora» o «regadora d'obra». Una canal també és la canalera o canaló que arreplega l'aigua de pluja d'una teulada. El mot «clau» també té els dos gèneres. És masculí quan denomina la 'peça metàl·lica prima i de diversa llargària, que té punta i cabota, que s'usa per a fixar una cosa o unir dos peces'. En xicotet, «tatxa». Un clau és també la 'dent punteguda que es presenta en els mamífers a cada costat de les incisives'. Té el sinònim geogràfic «ullal». En castellà, «colmillo». En femení, una clau és, com sabem, 'peça metàl·lica, que introduïda en el forat d'un pany, activa el mecanisme que obri i tanca una porta'. També en femení és 'conéixer o saber la solució d'un problema', «La clau de la victòria de l'equip estarà en la motivació dels jugadors». I també és «clau», en femení, les paraules o números que fan de codi per a desxifrar missatges ocults, accedir a informacions o obrir certs aparells o dispositius.
