27 de septiembre de 2015
27.09.2015

Así se despidió Estefanía López

Discurso de despedida de la fallera mayor de Valencia del 2015

27.09.2015 | 04:15

Les Corts d´honor, Maria i jo, som unes privilegiades per poder dirigir-mos a vosatros com a representants d´este col·lectiu faller meravellós, i no dubteu, que posarem tot l´empeny i dedicació per a representar-vos com es mereixeu i dir-vos, que si les forces flaquegen, esta banda ens donarà força per a seguir, perquè en ella, esteu representades totes i cada una de les comissions i tots i cada ú de vosatros, els fallers.

Les recordeu? És un extracte de les paraules que vaig dir en la Crida i que hui hem venen a la memòria perquè diuen una gran veritat. I és que en tot moment, vosatros, els fallers haveu estat presents i ens haveu acompanyat, haveu fet que sentira vostra força, vostre carinyo, vostre voler, per això, crec que ara sí que és el moment, el dia, el lloc i, perquè és el que més desitgem les nostres Corts, Maria i jo, que el primer aplaudiment siga de nosatros per a vosatros, els fallers.

Falleres i Fallers, senyores i senyors, molt bona nit. Recorde quan venia d´espectadora a viure este acte i m´emocionava quan les FMV es dirigien a tots nosatros i mos dedicaven les més sentides paraules. Sempre somiava en que si el destí em donava la possibilitat de ser jo la màxima representant de nostra benvolguda festa, als primers que hem dirigiria seria a vosatros, als meus, als fallers, als de València i als dels pobles, als de ixes Juntes Locals, a tots els que tant de carinyo i respecte m´haveu transmés, als que tant i tant m´haveu ensenyat, i el destí així ho ha volgut, i això es el primer que he fet. Estic orgullosa com a Fallera Major de Valencia, d´haver representat al col·lectiu més gran, increïble i generós que conec, el col·lectiu que formeu els fallers.

Les falles busquen el reconeixement que fa moltíssims anys deurien d´ ostentar, el de ser Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i que no dubte ningú que nostra festa ho aconseguirà, i que no dubte ningú que quan eixe reconeixement aplegue serà pel vostre treball, pel vostre esforç i dedicació, per vostre respecte i voler a les falles. Serà pels nostres artistes fallers, pels nostres pirotecnics, músics, indumentaristes, orfebres, floristes, telars€ I serà per tu faller, el que dia a dia treballa per a que nostra festa siga més gran, més reconeguda, més internacional. El que treballa de tot cor per les seues costums i tradicions, per la festa de les falles.

Dins d´unes hores tot canviarà per a 26 de vosatres. Tretze xiques donaran tot de si per a representar al col·lectiu faller com es mereix. Un col·lectiu que treballa per la nostra festa día a dia sense demanar res a canvi, que des de sempre i per sempre ho faran motivats per un sentiment comú: l´amor a la nostra festa.

Ells vos faran sentir especials des del primer minut, i vos preguntareu com és possible voler tant en tan poc de temps, però prompte ho comprendreu, la vida no es mesura en minuts, si no en moments, i els moments que et regala la màgia d´esta festa són incomparables amb qualsevol altra cosa. Xiques, moltíssima sort, la mateixa que tenim tots nosatros de tindre falleres com vosatres.

Són moltes les persones a les que els he donat les gràcies per fer que este any fora molt més fàcil i més increïble. Moltes ho saben perquè se ho he fet saber en infinitat d´ocasions, però ara i en vostre permís, volguera públicament destacar algunes.

Gran part del meu regnat l´he compartit amb una directiva que ha fet que hem sentira especial, una directiva formà per gent que ja passa a formar part de la meua vida i amplia el meu número d´amics. Jorge, Pepe, Miguel, Cristina, Vicente i Jose Luis, els vices i Secretari General, gràcies pel vostre tracte immillorable i gràcies per fer-nos sentir sempre part de vosatros.
Gràcies que faig extensives a tots i cadascú dels membres de JCF pe seu treball desinteressat i pel carinyo que ens haveu demostrat en tot moment. Una directiva i una JCF que ha estat capitanejada per un amic, si, això es en el que s´ha convertit Paco Lledó, en un gran amic, gran faller i millor conseller, Paco, infinites gracies a tu i a Mari Fina. Sé que hi han persones que entren en la teua vida de sobte per a quedar-se, espere que vosatros es quedeu per sempre en la meua.

Ara acabe el regnat amb una nova directiva amb els que he pogut compartir uns pocs mesos però als que els desitge la major de les sorts, perquè estic segura que il·lusió no faltarà a l´hora de treballar per la festa. I a Pere, nostre president, que esta aventura que també comença per a tu la visques com fins ara, en proximitat i alegria. Sé que fareu que siga especial com estos mesos viscuts junt a vosatros.

No puc oblidar-me de la Cort d´Honor Infantil de 2003 de la qual vaig ser component i de Nela, la FMIV d´aquell any perquè sempre haveu estat ahí, vos he notat, vos he sentit i sabeu que estic agraïda i orgullosa de formar part de vosatros, xiques.

He viatjat i he fet bones amigues, però especialment en Alacant i Castelló, he conegut a grandíssimes dones que han segut ambaixadores de les festes grans de nostra Comunitat: Dunia, Carolina, Patricia, Carmen i les seus dames. Per molts anys estaré encantada d´acudir a la llum de les fogueres, portar com una castellonera més el rotllo i la canya i convidar-vos a que escolteu cada any el: "Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà".

He viatjat com abans vos deia, però també he descobert, he conegut, viscut, compartit, aprés, emocionat, he pogut plorar i riure, he somiat... i sempre acompanyada d´unes grandíssimes dones, companyes, Falleres amb majúscules, però sobre tot amigues. Xiques, ací començà tot i ací estem altra volta les tretze, juntes, sempre juntes. Permeteu-me que reafirme la importància de la Cort d´ Honor en nostra festa, la seua llavor moltes voltes callada, la seua elegància en cada acte, el seu respecte per la festa.
Elles son les dotze dones que m'han acompanyat i que han fet que este any fora més màgic, més especial si cal. Dotze dones que han representat amb molt d´orgull la nostra festa en cada acte, dones que han lluït la banda orgulloses de ser components de la Cort d´Honor, dones a les que les dec molt, a elles i a les seues famílies. Lourdes, Ana, Marlene, Empar, Sara, Alejandra, Amparo, Maria, Laura, Marta, Paula i Marta, mai podré agrair-vos de veritat l´important que ha segut el tindre-vos prop, sentir-vos al meu costat.
Sóc una gran afortunada per poder dir que dotze famílies s´han unit a la meua, i les tretze ens han acompanyat allà on hem anat, disfrutant dels bons moments i suportant els no tan bons, però sempre amb el millor dels somriures per a totes nosatres.
Hui puc dir que la gran sort de la meua vida ha sigut trobar-vos a vosatros. Gràcies amigues per fer-me tan feliç. Vos vull molt, xiques.

A vosatros també peques, sabeu que vos done un 10 a cada una per lo be que ho haveu fet i sabeu que en mi teniu una amiga per sempre. Gràcies per fer-nos tornar a la nostra infància i gràcies a les vostres famílies per deixar-vos créixer al nostre costat.
I gràcies com no, als membres del jurat, tant de Cort com de Fallera Major de València, perque de no ser per vosatros no estariem açí. Moltíssimes gràcies.

Però una de vosatros ha viscut més prop de mi i, per això, ara ja tinc dos germanes. Un somriure permanent, una elegància captivadora, uns ulls increïbles a través dels quals m´has ensenyat a veure la festa des de la innocència. Una grandíssima representant infantil de nostra benvolguda festa. Has significat molt Maria, al igual que ho han fet els teus pares i el teu germà, persones increïbles dels que has d´estar orgullosíssima, tens una família verdaderament única. Recorde com si fora ahir el primer abraç que ens donarem, recorde que me´l demanares tu, i des d´eixe moment vaig saber que series molt important en la meua vida i aixina ha sigut. Hui sóc jo la que et demane el abraç Maria, hui més que mai el necessite. Et vuill, Maria.

Papà i mamà, vosatros m´heu inculcat l´amor per les Falles, m´heu ensenyat a respectar-les i a cuidar-les. Vull donar-vos les gràcies no sols per això, si no per tot el que feu dia a dia per a que la meua germana Sara i jo siguem feliçes, i vos puc assegurar, que l´heu aconseguit, i que no hi ha dia que no donem gràcies per tindre-vos al nostre costat.
Mamà, tu amb el teu somriure eres la que m´ha ensenyat a vore la vida amb alegria, la que riu quan ric, la que plora quan plore, i la que està al meu costat quan la necessite.
Tu Papà, l´home de la infinita paciència, el que sempre ens protegix i cuida passe el que passe, gràcies pel teu sacrifici i esforç cada día per a poder permetre´m viure este gran somni.
I a tu Sara, gràcies per creure sempre en mi i per participar en la meua alegria a pesar de la distància.
M´heu demostrat una vegada més que la meua felicitat és la vostra, i mai tindré temps suficient per a agrair-vos el feliç que em feu. Os vull

Ara torne a casa, al barri que m' ha vist créixer, al sector Quatre Carreres, el que m´ha acompanyat en tot moment i sempre he notat la seua presència. Torne a la falla que m´ha fet fallera, la que m´ha transmés amor i valors per nostra festa, la que sempre ha estat al meu costat, torne ja a tu, Carrera Malilla Illa Cabrera, la meua falla, la meua gent.

Acabe com he començat estes paraules, dirigint-me a vosatros, els fallers, perquè per més que vos diga mai podré agrair-vos quant m´haveu ensenyat, quant m´haveu transmés, quant he aprés de tots. Gràcies perquè mai haveu fet que hem sentira a soles. M´emporte eixos gestos, eixes mirades, eixes mostres de carinyo, eixa bondat... Esta nit es tanca un capítol, acaba el millor any de la meu vida, però per sort tindré molt per davant per a recordar el feliç que em féreu, el que ha significat representar-vos com a col·lectiu. Espere que me recordeu com la persona que vos admira, si a vosatros els fallers, sense vosatros res haguera segut igual.

Fins sempre València.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine