La festa són els ninots, la sàtira i tots els textos que al voltant de cada cadafal han nascut al llarg del temps. Però també des de fa molts anys formen part de la tradició el conjunt de revistes i publicacions festives que hi han sorgit. Algunes tingueren poca vigència i unes altres en feren un llarg recorregut. El mèrit de totes elles és que van elevar la falla a un altre nivell. Van perpetuar l´esbós. A més van vincular el món de l´art i de la literatura. Foren un pont i un espai d´encontre on es barrejaren dibuixos, articles literaris i diversos textos satírics. Malgrat tot, el pas dels anys ha deixat a la nostra societat quasi òrfena de revistes falleres.

Entre tot aquell món de publicacions sols n´ha sobreviscut una: «El Turista Fallero». Semblava que estava condemnada a desaparéixer en faltar el seu creador. Pareixia que no tindria futur perquè representava un sector de la festa poc dispost a comptar amb les noves tecnologies. Aquelles esqueles i eixa secció de «la Pepa» era un clam al tradicionalisme i contra la innovació. Però erraren els qui pensaven que «El Turista Fallero» estava destinat a l´extinció. Sens dubte la il·lusió de Sento Bayarri ha estat tan gran que ha buscat de manera lloable la forma de no perdre la gran herència que va rebre de mans de son pare. Així s´ha arribat fins a les noces de brillants.

Per tant la celebració un any més de «El Turista Fallero», i en van 75, té diversos mèrits. El primer de tot és que ha cohesionat de manera estable intel·lectuals fallers, artistes i investigadors de la festa. En segon lloc que s´ha adaptat al temps i s´ha obert a nous espais. Aquell «Turista Fallero»potser excessivament tancat en una única visió de les falles s´ha eixamplat i és espai de moltes veus, totes diferents i complementàries. En eixe context també és destacat la consolidació d´un premi de relats fallers que assegura l´èxit dels contes de la festa. Quan semblava que escriure de falles era sols fer versos, la revista ha demostrat que és possible crear històries amb les quals emocionar els lectors, i a més fer-ho majoritàriament en un acurat valencià.

«El Turista Fallero» continua caminant. Cada any és esperat amb curiositat pels iniciats a la festa. És mirat amb intensitat pels estudiosos que la tenen de punt de partida per a les seues reflexions. És seguit pels turistes que la troben útil. Forma part de les lectures dels artistes fallers i del món festiu en general. Des d´un punt de vista personal puc dir que des de menut era per a mi una lectura fallera obligada que emprava a més per a posar la puntuació a cada falla visitada. És clar que no acontenta íntegrament a tots. Per a alguns hauria d´adoptar formes més contemporànies. Per a uns altres ha pegat alguns bots cap a la modernització que no els agrada del tot. Eixa posició equilibrada potser siga la fórmula del seu èxit. A hores d´ara és un element més que s´inclou en les motxilles i les butxaques o que es porta a les mans. Ajuda a entendre a propis i estranys com serà l´any faller i després a recordar-lo.

Així que, amb els ingredients que té i amb tots els entrebancs que ha patit al llarg de 75 anys, es troba vigent. Està disposta a aguantar-ne molts més. El treball del director Javier Tejero, de Sento Bayarri, dels col·laboradors i el suport del món faller ho fan possible. Hui el 2016 sols queda que felicitar-los pel que han sigut i sobretot pel que encara poden representar. Confiem que el repte de traure-la anualment continue avant, que s´incremente i fins i tot que recupere algun dels seus estimats germans com ara «Falla Crítica».

En definitiva, 2016 serà un any per a recordar. Serà l´any de la candidatura a Patrimoni Immaterial de la Humanitat i el moment en el qual «El Turista Fallero» farà 75 anys. Una gran anyada. Felicitats Sento!