Rita Barberá diu que és de les «que més contribueix» a Hisenda. I com que un no és Hamlet que dubtava de tot, s´ho creu i santes pasqües. El que no diu és que és el càrrec electe millor pagat de les Espanyes. I com que n´han donat de dades que no s´han desmentit, ni el príncep danès gosaria dubtar-ne. La pregunta que jo em faig, i segur que vostès també, evoca un antic proverbi xinès: si el seu mal no té remei „perquè cobra de tres llocs: ajuntament, Corts i Autoritat Portuària„, per a què es queixa?; i si en té de remei „renunciant a dos dels tres sous„, de què es queixa? Barberá, doncs, té dos problemes: un no té solució (pagar menys a Hisenda), l´altre se solucionarà a soles (quan perda les eleccions).
Mentrestant, l´actitud de l´alcaldessa ha sigut matar al missatger. Carregar contra Compromís, difusor de la notícia. Res de nou: atacar al missatger perquè s´oblide el missatge és un clàssic en la vida pública. Com si desqualificar al denunciant fera menys escandalosa la denúncia. La pregunta que se´ns planteja és per què no ens sorprèn la immoralitat d´acumular varis sous públics. Tan anestesiada està la societat que un polític percep 156.000 euros per la seua activitat i no ens posem les mans al cap? «Més que els actes dels dolents, m´horroritza la indiferència dels bons», va dir una vegada i per a sempre Gandhi.
Indiferència ciutadana que alimenta la insensibilitat de la classe política, com revela una recent comissió del Congrés on comparegueren diversos experts per aportar-hi idees, entre d´altres, contra la corrupció. Per si ja no estava el forn per a rosques, s´hi fa una reflexió de colló de mico: millorar el sou dels polítics a fi d´evitar la porta giratòria i la corrupció. Reflexió que, no sé vostès, però jo interprete de la pitjor manera. Més o menys així: pagueu-nos més i robarem menys. Ja sé que l´anècdota és aliena al relat d´aquest article, però mostra la insensibilitat d´aquells „i d´aquelles també„ que fan, de la política, professió. I encara s´ofenen si els diuen «casta»!
