Tot i que ara em trobe a la terra ferma de la Sereníssima República de Venècia, la veritat és que fa ja més d´una vintena d´anys que vaig trobar, per casualitat, a la Biblioteca Marciana, uns volums editats la segona meitat del XIX, i que ja em varen semblar interessants, en fer una primera ullada: Le relazioni degli ambasciatori veneti al Senato, preparats per Eugenio Alberi em fein l´efecte de contenir informacions ben sucoses. Després, amb el temps, hi vaig tornar, amb la curiositat renovada, i amb la voluntat de trobar més dades. Necessàriament, n´havien de contenir, perquè, en realitat es tracta d´un conjunt d´informes elaborats pels ambaixadors de la Sereníssima davant les corts europees i pràcticament des del naixement d´Europa. Evidentment, també davant els reis de la monarquia hispànica, mentre aquell país adriàtic va ser sobirà. I cal dir que són especialment destacables les relazioni dels segles XV, XVI i XVII, motiu de la meua invetisgació, perquè llavors la Corona d´Aragó encara era vista -més o menys- com una entitat política autònoma. La qual cosa feia que València, com també la resta de la Corona d´Aragó, tinguessen un interés particular als ulls d´aquells venecians que tractaven d´enviar notícies a casa sobre l´actualitat a la península Ibèrica, tot i emetent, sovint, judicis i opinions.
Una d´aquelles informacions que em van resultar destacables -i que encara m´ho sembla- és la que fa referència als orígens dels valencians, als ulls de l´ambaixador Leonardo Donato, que va enviar la seua última relació el 1573. Així, parlant de les terres de la Corona d´Aragó, Donato escriu que «nei regni compresi sotto la Corona di Aragona» es troben «il medesimo Aragone -la cui città metropoli è Saragozza-, il contado ovvero regno di Catalogna ov´è Barcellona, ed il regno di Valenza, acquistato già per catalani dalle mani de´ mori, di cui è capo la medesima città di Valenza». Presenta un relleu particular el fet que Donato, temptant de fer una descripció rapidíssima dels territoris de la Corona d´Aragó, només fa memòria de la història passada en parlar del regne de València i, més concretament, dels orígens del nostre país, on apareixen, com no podia ser d´altra manera, els catalans. Ara, quan afirmar una cosa així pot semblar de vegades «impensable» per a molts, he volgut recordar-ho. Perquè convé no oblidar-nos-en, si volem avançar. I en la mesura que recordem la nostra història, guanyarem el futur.
