La tardor és el moment dels tributs municipals, dels quals el més conegut és l´Impost de Béns Immobles ( IBI), ja que ens afecta en tant tenim algun habitatge o local, essent, per tant, un deure que tenim en tant que ciutadans per gaudir dels serveis o prestacions que ens dóna el nostre ajuntament, és, doncs, una mena de contraprestació. Les normes legals diuen que els tributs locals tenen com finalitat, juntament amb la participació en altres fons de finançament, garantir que els ajuntaments puguen assolir les seues funcions. Fins ací tot sembla prou correcte, almenys des del punt de mira formal, la realitat, però, ens mostra evidents mancances i disfuncions.
La primera constatació és la permanent precarietat de les arques municipals, l´estat és la institució que més recapta, els municipis no tenen més opcions que recórrer als crèdits, o siga l´endeutament, tanmateix, s´han buscat altres formes d´ingressos com han estat les llicències d´obra per urbanitzacions i coses semblants. Fins ara, cap govern central ha fet un pas cap a un finançament més just dels municipis, entitats properes al ciutadà amb moltes competències que van des de les més elementals fins a les d´oci o cultura. Per aquesta inèrcia els tributs municipals acaben essent les principals fonts de recursos.
Per altra banda, els ciutadans no estan a les mateixes condicions a l´hora de disposar recursos per pagar tributs, puix ni els valors dels habitatges es fixen de forma equitativa, ni tots treuen el mateix profit del municipi, en aquest darrer punt pensem com hi ha gent que sols habita un immoble i altra que fa negocis i genera més problemes. Les noves corporacions locals s´enfronten a aquesta situació, i en alguns casos estan cercant fórmules distributives, que minoren els efectes del sistema pels més desfavorits. Ja veurem, doncs, com van les coses, es tracta de petites reformes a l´espera de canvis superiors a la legislació.
En aquest comentari no puc deixar de costat un element que clama al cel, es tracta de les exempcions de l´Església Catòlica. La llei declara l´ exempció del IBI per aquells titulars que tenen a càrrec seu béns d´interés cultural, ja que experimenten limitacions; doncs bé, l´Església Catòlica no està pagant IBI a l´empara d´uns acords amb l´Estat de 1979. Vull remarcar com molts edificis religiosos ostenten la condició de BIC i, per tant, gaudeixen de tal privilegi, igual que molts altres ciutadans, però, a hores d´ara, hi ha edificis o locals que són un negoci explotat per les confessions catòliques i no tributen l'IBI, qüestió que s'ha denunciat des de molts àmbits, així, al cas del Cap i Casal l´entitat cívica València-Laica ha fet públic, precisament a Levante-EMV, un estudi que donava un llarg llistat d´immobles que haurien de tributar.
