El 26 de juny estem convocats a votar després d´haver fracassat la investidura de Pedro Sánchez. Rajoy ni ho va intentar. Com diu el professor Castells, no hi ha hagut consens perquè era impossible que Podemos donara suport al PSOE per aplicar un programa compartit amb Ciudadanos, el de la troica europea i l´austericidi, que va donar motius per eixir al carrer i organitzar-es electoralment a més de cinc milions de persones. També perquè Ciudadanos no pot coalitzar-se amb un partit com Podemos que parla del dret a decidir de Catalunya o d´acceptar la seua singularitat perquè va nàixer precisament per anar en contra d´eixa posició. Per últim, perquè el PSOE, després de gastar en advocats allò que no tenia per denunciar la corrupció del PP pensant que fent les mateixes polítiques que ordena Merkel els triarien a ells per honrats, no podia associar-se amb Rajoy de manera passiva perquè és firmar la seua defunció electoral. Una situació, en conjunt, que es pot repetir perfectament amb el resultat del 26J. L´únic acord possible és una aliança entre PP i Ciudadanos que és insuficient o un acord PSOE-Podemos amb l´ajuda d´altres com Compromís, IU-UP que pot tindre més suports i la majoria absoluta de parlamentaris. Arribats ací cal repensar un paper estratègic per al valencianisme per a l´endemà de les noves eleccions com a garantia de diàleg entre progressistes.

Espanya és plurinacional, com a mínim, per a més de tres milions i mig d´electors com diu el propi CIS que viuen a Catalunya, País Basc, Galícia, Canàries, Balears, Aragó o per alguns valencians i valencianes com jo. Per això, qualsevol intent d´excloure les diferents identitats nacionals que conviuen a l´Estat està condemnat al fracàs com també qualsevol proposta que vulga retrocedir de l´estat de les autonomies resultant de la Constitució de 1978. Són 30 diputats i diputades com a mínim. Podemos o EU també ho consideren així i faciliten que el seus votants de Cartagena o Almendralejo accepten amb normalitat que viuen a un estat plurinacional. Són uns altres 70 diputats i diputades. En el seu conjunt, 100 diputats com a mínim disposats a parlar de com millorar la gestió de l´Espanya de les autonomies i amb capacitat per trobar un encaix per a Catalunya, que la retorne a la pau administrativa amb l´Estat.

Davant o, més ben dit, enfront, estan els onze milions que sumen PP i Ciudadanos, que volen com a límit el que n´hi ha, i molts d´ells suprimir les autonomies en nom de l´eficiència administrativa o per convenciment ideològic. Sumaran 160 escons. Finalment, resten cinc milions de votants socialistes que naveguen com ho fan els seus líders. Ni carn com Ximo Puig o alguns líders catalans més empàtics ni peix, com els ben contraris i majoritaris del sud. La realitat plurinacional que jo defense és allò que persones com Susana Díaz no volen i ha fet que Sánchez no haja pogut negociar cap ministeri per a Podemos i ser President ara mateix amb el suport de 100 escons que he descrit. Això i penyores més greus amb gent que mou massa fils econòmics que cal tallar per higiene democràtica. 190 diputats i diputades, una majoria estable i segons diuen les enquestes en augment.

Si la cosa del dissentiment sobre el model territorial es quedara en una batalla ideològica parlaríem de drets històrics o de reformes constitucionals. Però a efectes pràctics, negant eixe fet, el del dret a la pura existència o llicència per a decidir com s´organitza la vida en un territori, arriba la negació al dret a un finançament adequat i concertat amb l´Estat suficient per a prestar el serveis que ens ha encarregat per transferència de competències. Una cosa constitucional del tot i fora de tota la radicalitat independentista, que paguen per allò que fa la Generalitat per encàrrec de l´Estat en matèria d´educació, serveis socials o sanitat. O a la construcció del corredor mediterrani per a millorar l´entrada de diners estrangers que tan bé aniria per a la recaptació comuna que serviria per ajudar a les regions més pobres com la mateixa Andalusia. O al dret a conservar la nostra cultura, que en el segle XXI comença per obrir una televisió valenciana que ajudaria a la promoció del nostre esport, artistes, escriptors, escola... No és només un debat. És que a alguns els acaba el modus vivendi i es voria el fracàs polític de quaranta anys d´inversions estatals i europees. Des de l´Expo a les autovies sense peatge o l´AVE. Ací, l´infrafinançament o falta d´inversions diuen els contractistes valencians d´obra pública que genera 14,5 desocupats per milió d´euros que no envien. En els últims anys, són 170.800 en l´edificació i altres 37.500 en Obra Civil que han ajudat a crear des de 2008 un total de 379.000 persones sense treball, més ja els que hi havia. Que no envien diners ni facen obres és destruir les bases de la nostra societat. Per cert, per cada 100 euros invertits 49 retornen en forma de tributs o impost.

És ideològica la concepció uninacional de l´Estat, de conveniència per a Andalusia i Extremadura però també assumpte d´estafa electoral per la sobre representació de les autonomies castellanes. Per acabar, una qüestió generacional entre nosaltres. A major edat i proximitat a la cultura o educació rebuda del franquisme més reaccionaris a entendre la crisi del model territorial actual i contraris a qualsevol revisió. A més conservadors, més durs els plantejaments en contra o més justificatius. A menys instrucció, més unitarisme sense saber ni per què. On hi ha la societat dinàmica, que veu en la diversitat i la pluralitat una oportunitat, en les mitjanes i grans ciutats, entre la població millor instruïda, avançar cap els drets dels diferents pobles que conformen l´Estat, des del diàleg, s´ha traduït en èxit electoral per a qui ho defensa. El resultat del País Basc, Navarra, Catalunya... El propi de la coalició Compromís amb Podemos i ara EUPV.

I l´èxit, per què? Perquè volem futur i esperança per a totes les persones que han perdut el seu treball mentre els bancs rebien 100.000 milions d´euros. Futur per un paisatge i un territori que, per exemple, ha sigut perforat amb el permís d´uns i d´altres, PP o PSOE, per una empresa que ho fa malament, provoca moviments de terra en tota una comarca i encara cobra 1.300 milions d´euros. Futur per als joves que saben que mai tindran una pensió per molt que cotitzen, una estafa més, perquè amb una taxa de desocupació del 50% treballa qui aprova una oposició, el que té amics o el que se´n va fora. Està gestant-se un nou moviment de solidaritat entre persones que interessa al valencianisme, un nou model de societat que no té més amo que la ciutadania i els seus interessos.

Allà on Espanya és plurinacional, o se sent plurinacional i es vol practicar la solidaritat entre persones i pobles no excloent, hi haurà un resultat històric el diumenge 26 de juny per a les forces del canvi real, amb la consolidació dels nous actors de la política del futur. Fins i tot a Madrid, perquè hi ha partits que així ho reconeixen: que la diversitat és bona en tots els sentits. A terres valencianes hi haurà un resultat històric fonamentat en el vots dels ecologistes, els progressistes que dialoguen entre generacions i els pobles de l´Estat i els valencianistes. Perquè no estem exportant a la política espanyola només un model de govern progressista: proposem la construcció de l´Estat possible per a les futures generacions on el valencians i valencianes volem ser protagonistes a partir d´allò que som. Una proposta que pot tombar vint-i-tres anys de victòries electorals del Partit Popular i a tota una manera d´entendre la política que volem canviar.