Hui 4 de juliol celebrem la festa de Santa Isabel de Portugal, princesa de Catalunya, d´Aragó i de València i germana del rei Pere II. Filla del rei Pere III, rei d´Aragó i del Regne de València i comte de Barcelona, i de Constança de Nàpols, Isabel va nàixer el 1271. L´11 de febrer de 1282, es va casar per poders a la capellà de Santa Àgata del palau reial de Barcelona, amb el rei Dionís de Portugal. El juny del mateix any arribà a Portugal on va ser rebuda pel seu espòs, a qui veia per primera vegada, i on viure tota la seua vida.
Néta del rei Jaume I el Conqueridor i besnéta de Federic II d´Alemanya, Isabel era una jove de cor dolç i bondadós, intel·ligent i d´esperit equilibrat i amb una bona formació cultural . el llibre que parla de la vida de la reina de Portugal, Isabel, i les Cròniques dels set primers reis de Portugal, ens descriuen el retrat moral d´aquesta dona extraordinària de finals del segle XIII i de principis del segle XIV.
Una vegada casada, i ja a Portugal, va haver d´aguantar (com la majoria de les dones d´aquell temps) les infidelitats del seu marit el rei Dionís, fins al punt que fins i tot es va fer càrrec dels fills que el rei havia tingut amb d´altres dones. Amb l´ajuda del seu confessor, el mercedari Pere Serra, Isabel va tindre una intensa vida espiritual, amb la pregària com a eix vertebrador del seu regnat. Encara que pel seu càrrec va haver d´assumir la vida mundana de la cort, Isabel va trobar en Déu la força per afrontar les dificultats de la vida i del seu càrrec. La pregària, el dejuni i la seua sol·licitud plena de caritat pels pobres i pels malalts, va ser la tònica de la seua vida.
Després de sis anys sense tindre fills, Isabel en va tindre dos: la princesa Constança i el príncep Alfons, que li portaria molts maldecaps. Isabel aconseguí la pacificació i el diàleg de Portugal amb el papa, una reconciliació que va fer possible el concordat i la fundació de la Universitat de Coïmbra. També va contribuir a la pau entre el seu espòs el rei Dionís i el seu fill Alfons, per l´animadversió d´Alfons envers son pare. Igualment va fer possible la pau entre Portugal i Castella.
Va cuidar del seu espòs fins a la mort d´aquest, i una vegada va faltar Dionís, quan el tron fou heretat pel seu fill Alfons IV, la reina Isabel es va dedicar a la pregària i a les obres de caritat, sobretot en la cura dels pobres i dels malalts amb tota sol·licitud. Va vestir l´hàbit del Tercer Orde Franciscà i amb els seus diners construí esglésies, monestirs i hospitals. Les seues riqueses anaven a parar als pobres i ella mateixa passava llargues hores als hospitals confortant els malalts. Cal recordar que Vila-real té un temple dedicat a Santa Isabel d´Aragó, una de les poques esglésies dedicades a aquesta santa, néta del rei Jaume I.
Va peregrinar a Compostel·la on oferí a l´Apòstol, com a prova de la seua devoció, la corona més noble del seu tresor. Ja anciana, i amb el desig de pau, novament hagué d´intervindre per pacificar les relacions entre el seu fill Alfons i el seu nét, Alfons XI de Castella, per així evitar la guerra entre els dos. La reina Isabel de Portugal i princesa de Catalunya, Aragó i València va morir el 4 de juliol de 1336, i el seu cos va ser traslladat al monestir de Santa Clara de Coïmbra que ella havia construït. Canonitzada pel papa Urbà VIII el 25 de maig de 1625, el poble l´aclama així: "Regina de Portugal/ exemplar de santedat,/ deixeu-nos per caritat/ vostre perfum divinal".
