La perxa era morta a finals dels anys setanta fins que des de l'Hotel Reconquista d'Alcoi se la va recuperar gràcies a Ximo Orta. Diversos anys d'enardida passió que van ser un voler i no poder perquè va tornar a decaure. L'arribada d'Armand Verdú, un enamorat com pocs de l´ especialitat, fou providencial ja que fins a la seua prematura mort per malaltia, va treballar de ple per recuperar els campionats. Era el joc preferit en les xicotetes localitats de l´ Alcoià i el Comptat, jugat en el carrer, com a espectacle singular, únic. La llavor plantada per aquells pioners va fructificar gràcies a la Federació de Pilota Valenciana, que va englobar a l'especialitat dins de la promoció del Joc a Ratlles. Hui, podem considerar que la perxa està salvada. I bona prova és la continuïtat en les competicions.
Hui diumenge es juguen les finals en la localitat de Penàguila. Al matí, les de tercera, amb Borbotó i Agost com a protagonistes, i la de segona categoria amb Benifallim i Sella C. A la vesprada, a partir de les 15 h. la final de la màxima categoria on torna a estar Sella per a enfrontar-se a Castell de Castells.
La pilota és gran per la seua diversitat. Els interessats a reduir la seua presència a un parell d'especialitats s'equivoquen greument. Abandonar a la seua sort les realitats somiades per Orta o Verdú, o els germans Cortell, o els que van crear el Trofeu El Corte Inglés, o Paco Pons en el seu somni d'engrandir el frontó, seria mutilar gran part del cos social del Joc de Pilota. Seria reduir la seua presència a uns pocs trinquets als que se'ls privaria de la necessària renovació d'aficionats. Mentres hi haja perxa hi haurà pilota en Fageca; mentres hi haja frares hi haurà pilota en Traiguera...Pretendre convertir a tots en una fe única és atemptar contra l'essència cultural d'este esport. Quan sentim parlar a responsables polítics que es diuen amants d'este esport prioritzar descaradament cap a un sector de la pilota valenciana, oblidant-se dels que treballen sostenen la seua diversitat, no podem sinó que sentir desfici i melancolia. Només cal repasar la historia per a entendre del desfici i de la melancolia.
