Cada volta que sent parlar als polítics del PP d´adoctrinament escolar em pregunte si no diuen això, precisament, perquè ells són els que han sigut maleducats d´una forma doctrinària, i l´han acceptada de manera obedient, o servil. Sol passar que la gent així acuse els altres dels seus propis mals. Ja ho diu el refrany castellà: «cree el ladrón que todos son de su condición».
Amb l´habitual cinisme dels poderosos, aquests polítics habitualment vestits de camisa blanca, amb o sense corbata blava (ells), i de marca a coloraines (elles), no paren de dir que l´escola pública adoctrina l´alumnat, quan el que fa és educar amb llibertat de pensament, ensenyant a enraonar amb raons justes, i no des de cap «credo».
Dic açò amb coneixement de causa, ja que he sigut alumne de col·legis religiosos, de xiquet, i mestre de l´escola pública, d´adult. Com a escolar, per l´època en la qual ho vaig ser, puc afirmar que els ensenyants més doctrinaris que he tingut en la meua vida foren els que, provinents de la «falange» i del «movimiento» m´embotien l´assignatura «Formación del Espíritu Nacional» (dita «política») o aquells capellans que van voler convertir-me en devot obligat de la «doctrina» majúscula a força de misses, rosaris i processons. Dels uns i dels altres, per sort, me´n vaig alliberar a temps.
Per això sempre he rebutjat qualsevol mena d´adoctrinament ideològic, i de fanatisme, inclòs el religiós. I mentre vaig exercir de mestre d´escola vaig defensar que l´ensenyament havia d´aconseguir formar persones lliures, que calia practicar una escola «amb les finestres obertes» on la realitat civil i social -de la pròxima a la llunyana-, havia d´entrar naturalment a les aules, deixant de banda dogmatismes, maximalismes, violències o càstigs: en i amb llibertat. Igualment he defensat la pluralitat de l´escola valenciana i la defense en valencià; perquè és així com la cultura de la diversitat, i del respecte a la diferència de l´altre, es manifesta més lliure.
Estic convençut, per tant, que els doctrinaris dogmàtics són ells. Perquè ells i elles són els sistemàtics acòlits obedients de les consignes i els dictats que reben del seu guru de torn; són els que, per haver sigut adoctrinats doctament, no són capaços d´imaginar el que significa tindre un pensament lliure i obert pel que respecta a les vivències emocionals, a les idees socials i civils. Només assumida lliurement, la nostra cultura i la nostra llengua poden viure i podran sobreviure: sense doctrines, sense complexos, amb llibertat.
