Potser el verb que ens fa humans, conscientment humans, és el verb ´parlar´ «expressar el pensament o els sentiments per mitjà del llenguatge articulat», però també «tindre tracte, fer-se»: parlar és allò que ens fa socials.
Com a substantiu, quan parlem que algú té un parlar determinat, ens referim a la «manera d'expressar-se, de pronunciar» i també a la «modalitat que pren una varietat lingüística o una llengua en un punt o en diversos punts de la seua àrea»: el parlar de la Vall de Càrcer o « d'un grup o d'un nivell social, caracteritzada per uns trets lèxics, fonètics i morfosintàctics, més o menys diferenciats»: el parlar dels metges.
Hi ha moltes expressions fetes amb ´parlar´ i moltes són negatives: ´fer parlar´ «destorbar», ´parlar-li cul i tot´ o ´parlar per quinze´ «ser molt xarrador»; però hui vull quedar-me amb les positives ´parlant la gent s'entén´ i ´parlar com un llibre obert´ «parlar clarament, raonadament, sàviament».
La notícia de la setmana és l´inici de les emissions de la ràdio pública valenciana. Aprendre dels errors implica haver de fer una anàlisi crítica i rigorosa de què férem malament i mirar de resoldre-ho. Continguts de qualitat units a un registre lingüístic que provoque adhesió ha de ser el punt de partida. En la graella del començament d´À Punt ràdio hi ha ´Territori sonor´ un programa, en paraules d´Amàlia Garrigós, «multiestilístic i plurilingüístic», amb «molt de respecte pels oients que ens escolten de totes les comarques» i m´ha fet pensar en un dels programes que més m´agradava veure quan era estudiant i no hi havia encara Canal 9: ´Bona cuina´, de TV3 amb Jaume Pastallé, i no només per les receptes de cuina de tot Catalunya que ens acostava de forma molt senzilla, sinó pels diferents parlars que escoltaves en cada programa. Per a una estudiant de filologia era poder disposar dels exemples reals d´allò que tenia descrit en els llibres.
Ara mateix disposem d´un treball excel·lent de Vicent Beltran Calvo i Carles Segura-Llopes: «Els parlars valencians», publicat per la Universitat de València fa un mes escàs i que —notícia extraordinària— ja s´està reeditant. Hi trobarem, amb mapes lingüístics didàctics i atractius, tota la diversitat de la riquesa lingüística que ens enllaça. Mostrar allò que ens fa un sol poble sent diferents i especials.
