Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

A Orba, fidels a la història

El carrer d´Orba s´ha omplit de gents de la rodalia. Es juga a llargues. És la final d´un dels grans tornejos de la temporada, el Circuit Bolata, una multinacional que ha col·locat molts jóvens del poble i que ja s´ha compromés a recolzar el tercer torneig. Està viva esta xicoteta localitat de la Marina. Alguns anglesos jubilats s´han parat a presenciar eixe espectacle que congrega als pobletans i que ells intenten comprendre. Participen els primers equips d´El Campello i de Parcent. És igual. Allí s´està, no per a recolzar a este o aquell, que d´això s´encarreguen els incondicionals de cada formació, sinó com a mostra de fidelitat i tribut a una història que consideren pròpia. «Esta comarca és el bressol de la pilota. D´ací són Penya de Benimeli i el Barber de Beniarbeig», ens diu Salvador Mut, un empresari paperer jubilat que anava a Pelayo de la mà de Pepín, el Carnisser del Mercat Central, i delegat de trinquets en la Federació en temps de Quincoces. Ara ha tornat al poble, a recordar el joc del Pardalí i aquella famosa partida d´Ondara que va durar dos dies.

Salvador Mut, «cognom mallorquí», ens recorda, ha saludat Juan Such, un altre empresari de l´Alfàs del Pi, que va impulsar la recuperació del Trinquet de Sant Juan d'Argentina i un dels ideòlegs de l´anomenada Taula de la Pilota, aquella que, a Oliva, en el restaurant del pare de Waldo, reflexionava i debatia sobre el futur de la pilota fa trenta anys. En aquells temps ja hi havia gents que creien que tocava canviar-ho tot. Al parlar d´Argentina, Mut recorda a un pilotari local, emigrant a Mendoza: El Mona. «Se feia quaranta quilòmetres tots els dies amb la seua bicicleta per a jugar en els carrers de Mendoza contra altres emigrants valencians», ens comenta. El cronista insistix a conèixer detalls d´eixa bella història, sobre la qual ens promet indagar amb la seua viuda, que encara viu en el poble. Una història que li recorda la del Tio Contino de Godelleta que abans de la guerra també jugava a pilota en els carrers de Mendoza on es posaven canyissos en les teulades per a no perdre les pilotes.

En la vorera de davant parlen i recorden vells temps dos catedràtics, un de Física i un altre de Matemàtiques, Sirera de Murla i Llopis de Miramar. Quantes partides portaran acumulades en carrers i trinquets? Un famós metge de Benidorm saluda vells amics. Qui ha dit que a la pilota només van gents de poc fuste? Albert, ex pilotari professional, que hui dirigix un programa de ràdio a Ondara dedicat a la pilota, freqüenta estos grans duels i confirma el que tots sabem, que el joc en el carrer té un sabor especial, inigualable. I explica la raó: «tornar a la identitat».

En els prolegòmens, Tonico de Murla, saluda el conseller d´Educació, Vicent Marzà, que pregunta a la corpulenta figura i mira amb ulls d´admiració a un jugador que va portar el nom de València a terres flamenques quan ningú no podia imaginar-se que en aquells llocs es jugara a quinze i ratlla. Que tot un conseller s´acoste a la final d´este torneig és d´agrair. Marzà estreny la mà al saludar. Els mestres d´escola estrenyen la mà al saludar.

La partida? No hi ha color. És bell veure el traure de Martínez, creuant recta la pilota fins a l´infinit. Algunes són restades pels jóvens de Parcent, més experts en eixe menester que els d´El Campello. Les gents comenten els progressos en el traure d´Ángel de Murla, camí d´entrar entre els grans. Llàstima que falte un poc més d´emoció... 10 a 1 per als de Parcent. Uns han jugat molt i els altres molt menys del que solen fer-ho. Coses que passen.

Compartir el artículo

stats