Des que a finals del XIX es descobrí un manuscrit amb el text d'una novel·la de cavalleries que va ser batejada com Curial e Güelfa, un dels somnis dels qui l'han estudiada ha estat descobrir-ne l'autor. De fet, al manuscrit conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid, no hi figura cap autoria. A més, el seu ingrés a la institució no està gens clar. L'obra presentava tants interrogants que, fins i tot, es va poder parlar d'una obra «catalana», «valenciana» i, inclús, «italiana» -que hauria estat traduïda a la nostra llengua i se n'hauria perdut l'original.
La veritat és que, si de bon començament es considerava una obra d'autor originari de Catalunya -alguns s'atrevien, fins i tot, a situar-ne l'origen en comarques concretes-, amb el temps, i pels trets dialectals detectats, grans estudiosos de la llengua -Coromines, Germà Colón i Ferrando- han apuntat l'opció que l'autor fos un valencià. Ara bé: les proves no resultaven concloents i això indicava que, a nivell lingüístic, alguna cosa no era tan evident com voldríem. I l'enigma de l'autoria continuava planant sobre l'obra.
Comptat i debatut, així estaven les coses fins que Abel Soler -dirigit per Antoni Ferrando- va portar a termini la seua tesi doctoral que ara, gràcies als esforços de la Institució Alfons el Magnànim, les Publicacions de la Universitat de València i l'Institut d'Estudis Catalans, finalment arriba a veure's publicada i avui mateix serà presentada, en el marc de la Universitat de València, per Antonio Ariño (UV), Vicent Flor (IAM), Joandomènc Ros (IEC) i, òbviament, els esmentats Soler i Ferrando -autor del pròleg. Als quatre volums de l'impressionant estudi de més de 4000 pàgines, que porta per títol La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, Abel Soler arriba a la conclusió que tots els indicis d'autoria del Curial apunten vers Enyego d'Àvalos -noble d'origen castellà educat a València i resident a Nàpols, on va fer fortuna. Unes conclusions que són fruit d'una combinació que permet explicar les qüestions lingüístiques però, també, el context cultural que apunta l'obra i en el qual s'ha de situar. És, sense dubte, l'obra definitiva per entendre aquesta nova hipòtesi que tanta polèmica ha suscitat en els àmbits acadèmics: Va ser Enyego d'Àvalos l'autor del Curial? La lectura atenta de l'obra de Soler ens aportarà la seua resposta. Ja tenim faena, perquè hi ha per llegir, si volem opinar amb fonament de causa.
