Sabràs que, en uns pocs dies, s'han succeït notícies definitives de tres personatges. El primer afirmà, fa anys, que «la piedra es el único objeto inanimado capaz de tropezar 2 veces con el mismo hombre». I això em dugué a pensar, per la meua part, que no hi ha topades més difícils i violentes que entre dos objectes o éssers immòbils, i que no hi ha topades més interessants que aquella en què estàs pensant. Antonio, nascut en un dia de sant Antoni i per això amb tal nom, ha forjat senyal inesborrable, des del seu inici com a tècnic de televisió, va dibuixar obres com Doce de Babilonia, Coloreitor el libro antiestrés, i Lo más de la Historia de aquí. I va universalitzar l'humor diari civilitzat, en el cercle de mil quilòmetres de diàmetre al voltant del seu Madrid.
El segon personatge parlava amb aforismes propis i mai repetits, per a acompanyar la vida: «Canviar de resposta és evolució, canviar de pregunta és revolució». I també per a comprendre-la: «El temps passa, sempre acaba passant, és només qüestió de temps». Entre les seues obres, que contenen per a sempre milers de frases com les anteriors, destaque: Más árboles que ramas, Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta? i la més interessant, A más cómo, menos por qué, autèntica explicació de la situació del món, i de qualsevol situació que pugues imaginar. Ah! I l'article metafísic Aproximación a un vaso de vino tinto. Explicà durant anys a Barcelona, on havia nascut de família polonesa, una assignatura titulada «Teoria dels processos irreversibles».
I el tercer personatge era conegut per l'obra Nuovi riti, nuovi miti, i les darreres coses que va escriure, passats els cent anys, van ser: Elogio de la inarmonía, i Falsificaciones y fetiches. Important: una vesprada d'un congrés a Barcelona, celebrat en el recent canvi de mil·lenni, el savi Gillo havia dissertat sobre la realitat que es començava a anomenar estúpidament «virtual» segons les noves tecnologies. Enuncià un argument d'un cavaliere italià: demanà si era possible sentir amb les noves tecnologies el resultat físic i mental d'allò que s'anomenava fare l'amore, ho va posar en dubte, i va concloure: si la resposta era afirmativa, no hi havia problema d'acceptar-les. I va mirar l'actriu i model Teresa Gimpera, que l'escoltava. Després dels aplaudiments, la càmera de Pilar Aymerich feia un clic inoblidable a tres somriures: d'esquerra a dreta de la imatge, Gillo, Teresa, i jo.
