Amb açò de la crisi he recordat una notícia que aparegué a setembre passat: el Ministeri d´Educació, el Banc d´Espanya i la Comisió Nacional de Valors, van acordar un Pla d´Educació Financera —que els dos darrers havien ja proposat el 2007— a fi d´implantar als centres d´ensenyament un programa que «permeta als joves conéixer i entendre els productes financers, i que els ajude a estar preparats para enfrontar-se al necessari i complica món de l´economía y les finances». D´aquesta manera els alumnes de Secundària aprendien que és una hipoteca, un compte corrent, una tarja de crèdit, un pla de pensions o una acció.Se suposa que sabent tot això es tindria consciència del que són els riscs i les oportunitats i es podrien prendre decisions amb més base.
Però jo no ha acabe de vore clar. He rellegit el Projecte de Pla i no veig en cap lloc la bondat del que proposen. L´aprenentatge d´elements clau com els que acabe d´esmentar es fa, o s´hauria de fer, en les assignatures de Matemàtiques i, en tot cas, completar-ho en les relacionades amb les Ciències Socials, però l´abast que se li vol donar al programa no el veig. I el consideraria tendenciós si no explicara ben bé què és l´especulació financera que ha provocat la crisi, que és l´economia-fem, que ens domina i el per què de la submissió dels estats al mercat. A vore com és pot entendre que els mercats (els bancs), causants de la crisi, en vore´s afectats hagen rebut ajudes ingents dels estats per sanejar els seus comptes, amb la qual cosa els estats s´han endeutat més. Però ara els mercats financers exigeixen als estats que rebaixen de manera dràstica els respectiues endeutaments si volen rebre prestecs o altres serveis que ells els fan. I aleshores els estats prenen mesures, no contra els financers sino contra els ciutadans. Hi ha més coses a explicar que no estan previstes en el Pla d´educació financera, com per exemple que l´economia podria funcionar d´una altra manera. I incloure ací el que és la banca ètica, el funcionament cooperatiu a nivell de producció, distribució i consum, el comerç just, la sobirania alimentària ... I, concloure que cal canviar els hàbits i les actituds de tots. Que el consumisme voraç i el desenrotllisme depredador en que es basa l´economia vigent, són el veritable problema. I que qualsevol programa educatiu ha d´ajudar a transformar eixa situació.
