Des de dijous passat i durant quatre dies tingué lloc a Quart de Poblet la novena Universitat d´estiu de l´Horta. La primera d´aquestes va ser a juliol de 2002 a La Punta. Aquell fón un acte més —entre els molts que s´hi van fer— de defensa aferrissada i dramàtica d´aquella horta que diverses administracions (Ajuntament de València, el Port, Ministeri de Foment i Generalitat) van voler fer desaparéixer en base a un suposat interés general que mai no s´ha donat.
Com un acte més de resistència pacífica, l´associació de veïns La Unificadora, Per l'Horta i entitats relacionades amb l'agricultura, van dur a terme activitats informatives i camps de treball al voltant de l'horta que foren seguits per un nombrés grup d´assistents. Les sessions van tindre lloc a l'Església i enmig de camps assolats, entre grues que tombaven cases i desfeien conreus, voltats d´agents judicials i policies que tenien l´encàrrec de desallotjar els habitants que resistien. Aquella Universitat d´estiu va constituir una magnífica lliçó de dignitat i estima per la terra que, en altres circumstàncies però amb el mateix esperit, té continuïtat cada any.
Perquè la destrucció continuada de l´horta de València a causa d´una urbanització salvatge i unes infraestructures i uns serveis caòticament innecessaris, és d´aquelles actuacions que mostren un model urbà depredador de territori i menyspreador del propi patrimoni i un model econòmic d´enriquiment ràpid per a alguns però de pà per a hui i fam per a demà per a la majoría. I també mostren la manca de cultura, de sensibilitat i de creativitat dels responsables polítics, ja que l´horta de València és un espai característic que constitueix un cinturó verd de la ciutat i part del seu pulmó verd, alhora que conforma un paisatge agrari gairebé únic reconegut com a tal en l´Informe Drobis de l´Agència Europea del Medi Ambient.
L´horta conté història, sistemes de reg propis i arquitectura singular. És una reserva d´aliments de qualitat i és biodiversitat. Hi ha maneres diferents de fer rendible l´horta, que els administradors no hi han explorat. El veritable «progrés» exigeix que se salve tota la que encara ens queda.
www.carmemiquel.com
