Aprendre llengües

Un amic meu que ha estat aquest estiu a Noruega em contava, colpit, que en aquell país del nord tothom aprén anglés i el domina. Es preguntava per què la gent d´ací, després de tants anys d´estudiar-lo, no el parla com la gent d´allà. No queia que precisament la diferència estava en les paraules que ell mateix havia emprat: allà s´aprén i ací s´estudia. La cosa sembla una bajanada, però no ho és, perquè és el moll de l´os que s´hauria de plantejar la Conselleria de casa nostra a l´hora de projectar l´ensenyament trilingüe. Gairebé tots els alumnes valencians estudien la llengua pròpia, però només l´aprenen els valencianoparlants. Ja he insistit en aquesta columna que, després de no sé quants anys d´ensenyament del valencià, els alumnes castellanoparlants continuen sent monolingües: estudien valencià, però no l´aprenen. Només l´aprenen els valencianoparlants que són els autèntics bilingües d´aquest país, llevat d´algunes, poques, excepcions. Per dir-ho gràficament: Àngel Luna seria la regla i Jorge Alarte l´excepció. El cas del castellà és un altre, perquè és una llengua que se sap. La seua presència és tant constant en tots els llocs que tothom, volent o sense voler, l´aprén. No és d´estranyar que, com diuen les avaluacions que se n´han fet, el coneixement del castellà dels alumnes que estudien en valencià és superior als que tenen el castellà com a llengua pròpia. La transferència dels coneixements d´una llengua a una altra és un factor fonamental a tindre en compte a l´hora de fer qualsevol plantejament d´ensenyament plurilingüe. Per això era una poca-soltada eliminar les línies d´ensenyament en valencià com pretenien l´afortunadament desaparegut Francisco Camps i el volantiner Alejandro Font de Mora. Dissenyar qualsevol projecte educatiu sense tenir en compte la realitat sociolingüística dels alumnes és perdre el temps i els recursos. S´hauria d´estudiar en cada cas el coneixement de cada llengua i la seua presència real. Després està el tema de la formació del professorat que és fonamental per a l´èxit del projecte. Començar la casa pel terrat és una aberració. L´actitud del nou president de la Generalitat oberta al diàleg és un avanç. Ara només falta que entre tots busquem solucions pedagògiques viables per trobar la manera que aprenguen les tres llengües i no només que les estudien.