La meua filla, d'11 anys, em pregunta per què els vocables "diürètic", "ensaïmada", "fluïdesa", "suïcidi", "traïdor/traïdoria", i algun més d'eixa índole, porten dièresi. Al llarg de molts anys i moltes classes de valencià, eixa pregunta (o pareguda) l'he sentida moltes vegades, i mai he sabut contestar-la satisfactòriament. Entén la xiqueta, i altres preguntadors/ores, que la dièresi fa que sone la "u" en paraules com "conseqüència" o "ungüent" i que marque la "i" i la "u" en síl·laba forta o tònica, quan es desfà un diftong (i no procedix l'accent), com en "veïna", "països", "llaüt" o "Raül", però no en veu cap necessitat en les paraules esmentades. Jo tampoc. Una indiscutible autoritat lin-güística, com era Joan Solà, opinava que caldria "simplificar l'ús de la dièresi". També el professor Abelard Saragossà, en la seua magnífica Gramàtica valenciana raonada i popular, ha apuntat una proposta alternativa a eixe maldecap. L'explicació filològica de la dièresi en eixos casos és que no hi ha diftong, sinó hiat, i per això cal la dièresi. Molt bé. També s'hi considera que fem hiat en vocables com Màrius, òmnium, etc., i no porten dièresi. I amb molt bon criteri tampoc en duen "agrair", "agrairé", "agraint" i "agrairia". Ni "coincident", "reincidència", "altruisme", "egoista", etc. L'accent i la dièresi eviten pronúncies errònies en la lectura i canvis de sentit; per exemple, "canviàrem" és un passat, mentres que "canviarem" és un futur. I en "ungüent" llegim totes les vocals i en "unguent" la segona "u" seria muda, però "diürètic", "ensaïmada", "fluïdesa", "suïcidi", "traïdor", etc., es lligen igual que es llegirien sense dièresi, com "diumenge", "fluida/fluidament", "traiguera", etc. L'AVL i l'IEC haurien de plantejar-se si és bo o perjudicial, per a l'ús normalitzat del valencià, mantindre unes prescripcions inassimilables (eixes i altres), que espanten l'usuari/ària corrent, perquè li creen una gran inseguretat. L'AVL ja ha transitat pel camí de fer el valencià més assimilable, però eixa via deu fer-se més àmplia i plana, sense entrebancs ni dogmes paralitzants, si no volem contribuir, des de la mateixa normativa, que continue la diàspora idiomàtica cap al camí més fàcil i segur.
