­Com a professor organitzador, Vicent Brotons va dirigir el diumenge una ruta literària per la serra de Castalla fins al mas de Planisses, considerat simbòlicament l´epicentre del laberint geogràfic que Valor recreà en la seua obra literària.

­Personalment, què li semblen les rondalles d´Enric Valor?

Les vaig descobir al mateix temps que m´alfabetitzava en valencià, als vint anys, com bona part de la gent de la meua generació. Abans va ser impossible, ens ho havia impedit la mateixa escola autoritària. Des de llavors les rellisc continuament per plaer o com a objecte d´estudi. Són un pou de cultura popular i un model lingüístic sense fons. Valor ens retornà les humils narracions populars dels nostres ancestres en un monumental format literari. Nosaltres, ara, tenim l´obligació de convertir-les en un referent bàsic de l´imaginari col·lectiu. Les adaptacions, les edicions singulars, l´escola i, sobretot, els mitjans de comunicació estan obligats a fer-ho.

Com ha anat el Simposi Enric Valor?

Francament bé. Ha sigut un èxit pel que fa a compromís i complicitat compartida entre ponents, assistents i organitzadors. Una autèntica festa de la llengua, de la literatura, de la civilitat i del coneixement.

Quines conclusions se n´ha tret?

Bàsicament que les aportacions d´Enric Valor en els àmbits rondallístic, gramatical, lèxic i narratiu han estat imprescindibles en el procés de dignificació de l´idioma, la cultura i la mateixa consciència col·lectiva del poble valencià. Valor ha estat una personalitat imprescindible del nostre segle XX.

Quines han estat les aportacions novedoses del Simposi?

Que Enric Valor, tot i treballar en unes condicions personals, culturals, socials i políticament adverses, tot i haver completat una bona part de la seua obra en una edat avançada, se´ns mostra sempre com a paradigma del lluitador incansable, l´home modern i l´activista -«el manifasser»- compromés. Que l´obra gramatical i lèxica, i la seua praxi en l´ús literari, és un exemple de genuïtat valenciana i d´afany convergent en el conjunt del català. Que les rondalles, tot i dir-se «valencianes», són en realitat una de les propostes europees més exitoses en la fixació escrita dels referents contístics populars universals.

Com valora la participació de les persones que conegueren personalment Enric Valor?

Molt enriquidora. Les aportacions de Joan Senent, Rosa Serrano i la seua mateixa família, ens acompanyaren una filla, el fill, la nora i una néta, serviren per refermar la idea que tots ens feiem de Valor: un enorme intel·lectual, modest, generós, d´idees fermes, ple de bondat i absolutament seductor.