Es fa molt difícil d'explicar com encara, en ple segle XXI, on tot s'esdevé frenèticament i la celeritat en tot allò que es fa és una prioritat, el nostre poble continue patint la demora en la construcció d'un centre escolar absolutament necessari. I quan parle de poble em referisc a xiquets i xiquetes que es veuen obligats a assistir a la seua escola, la que recordaran, la que formarà part important per a tota la seua vida, en unes condicions absolutament precàries. Qui els ho pot explicar a ells? Qui els fa entendre que quan plou han de menjar a classe perquè no poden travessar un carrer completament destrossat? Després reprendrem la pregunta, perquè no vull entrar en polèmiques estèrils ni formaré part de les lamentacions. Ara mateix, l'únic que ens ocupa i ens preocupa a tota la corporació municipal i a mi mateix, en la meua qualitat de màxim responsable de l'Ajuntament, és resoldre una situació que ha mamprès un camí oposat al de la solució definitiva, que no és una altra que la construcció, tan esmentada i mediatitzada, del nou Severí Torres.

És l'hora de fer saber què és el que realment provoca tot aquest retard en una obra que fa molt de temps que està licitada i aprovada. És evident, tots ho patim en moltes ocasions, que actualment encara ens trobem en un autèntic eixam burocràtic en qualsevol afer que haja de resoldre una administració pública. Però n'hi ha molt més en este tema, i ara cal ser absolutament transparent per fer vore a tothom amb quin tipus d'entrebancs ens hem topat des del minut zero per a poder executar finalment les obres del Severí. No descobriré res si dic que qualsevol empresa vol aconseguir rèdits econòmics amb el seu treball. És lícit, i encara més, és absolutament necessari. Ara bé, per sort per a una societat civil sana, no tot val. El cert és que l'empresa a qui va ser designada la licitació, ALDESA, actualment es nega a continuar amb una obra que ja va començar a setembre. Una acció feta, al meu parer, com a estratègia de pressió, ja que no és normal començar un projecte d'estes dimensions si no tens clar que l'acabaràs.

I és que, un cop feta la tasca de què parlàvem, l'empresa va decidir unilateralment aturar l'obra i deixar un escenari completament dantesc. I esta lamentable actuació no es pot emparar sota cap excusa econòmica ni injustícia palmària, perquè foren ells mateixos els qui rebaixaren un 31% el preu de la licitació original per quedar-se l'obra. Sí, efectivament, una licitació que partia inicialment dels, aproximadament, 5.200.000 ?, va ser assignada a una empresa que es va oferir voluntàriament a executar l'obra per un import de, també aproximadament, 3.900.000 ?. Amb els imports de què estem parlant, no sabien quina era la dimensió de l'obra? Doncs, malauradament, sembla que no. O realment sí que sabien les deficiències del projecte i esperaven anar augmentant a poc a poc el pressupost?

Vertaderament l'actitud de l'empresa segueix fidelment el patró del model de corrupció que fins ara estava establit al nostre País Valencià, aquell que garantia que les obres, malgrat el preu en què estaven pressupostades, s'encarien sistemàticament. Afortunadament, ara per ara, això ha canviat, i l'actitud xantatgista de l'empresa envers la Conselleria d'Educació i el nostre mateix Ajuntament no els està funcionant ni de cap manera els funcionarà. Perquè és molt senzill: les obres s'han d'executar d'acord amb el projecte original.

Amb esta manera de fer que està mostrant l'empresa, únicament i exclusiva estan demostrant que l'únic que els interessa són els diners. Els és igual que la vorera estiga completament inutilitzada, que els xiquets i xiquetes estiguen amuntegats a les aules perquè han desfet els espais d'Infantil, que hagen de creuar cada dia zones on corre veritable perill la seua vida..., els té igual.

A més, l'empresa demana una indemnització i amenaça (sí, amenaça) la Conselleria i la mateixa Generalitat d'obrir un contenciós administratiu en cas que li siga denegada. Això significa més demora encara en l'execució de l'obra i, per consegüent, més precarietat en el procés educatiu dels xiquets i xiquetes que volen i trien l'educació pública, aquella que es vanaglorien tant de dir que és la de tots. Si realment és la de tots, a nosaltres ens ho han de demostrar, perquè puc dir sense por a equivocar-me que no hi ha hagut cap gest real i contundent de les institucions públiques valencianes per solucionar un tema tan delicat. Entenc i conec totes les traves legals, però també la valentia i la voluntat política, i d'això, i lamente profundament fer-ho públic, no n'hi ha hagut gens. De fet, la major part de la informació institucional rebuda no ha sigut per vies oficials, cosa que ens produeix un desencís inversament proporcional a la confiança que sovint els fem arribar.